L'àmbit d'actuació de l'ASCUMA comprèn tots els municipis catalanoparlatns de la província de Terol i les poblacions de Maella, Favara i Nonasp de la província de Saragossa. Són 29 pobles i 15.300 habitants, a més dels segons residents.
A partir de comarcalització d'Aragó, els municipis del Matarranya han estat integrats en tres comarques diferents: 18 municipis han passat a formar la comarca del Matarranya (Llei 7/2002 de creació de la Comarca del Matarraña/Matarranya), els 7 de la Vall del Mesquí han passat a la comarca del Baix Aragó (Llei 10/2002 de creació de la Comarca del Bajo Aragón) i els 4 municipis del Baix Matarranya han passat a la comarca del Baix Aragó-Casp (Llei 12/2003 de creació de la Comarca del Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp).
El nostre ámbit d'actuació, el Matarranya, és un territori poblat des de ben antic. Sembla que els primers assentaments es remunten a l'Epipaleolític. Amb els ibers es creen molts poblats que després seràn ocupats per les succesives cultutres que han dominat el territori i que també fundaran assentaments nous; els romans, els visigots i, sobretot, els àrabas. Durant l'època medieval i moderna, va haver-hi un fort creixement, del qual n'és testimoni la monumentalitat dels edificis de les nostres poblacions, algunes declarades conjunt historicoartístic. Aquesta riquesa ve donada, majoritàriament, per la important producció agrícola i per la seua situació geogràfica al bellmig de la Corona d'Aragó; la qual cosa, per un altre costat, l'ha convertit en escenari de nombroses confrontacions. les guerres, juntamnet amb les diferents crisis del camp, frenen el desenvolupament d'aquesta zona i n'impulsen el despoblament, el qual s'inicia a finals del segle XIX i s'incrementa abastament amb la Guerra CIvil espanyola (1936-1939) i la posterior dictadura i, sobretot, amb la catastròfica gelada de l'any 1956. Per això, no és estrany trobar molts matarranyencs a Barcelona, principalment, però també a Saragossa i a l'estranger. A finals dels anys 70, s'inicia un procés de desenvolupament agrari i ramader i, des dels anys 90 del segel passat, emergeix amb força el tursime rural. Cal dir que a partir de llavors s'ha atural el fort despoblament i el Matarranya ha començat a ser receptor de població.
A aquesta zona és parla català des del segle XII, com a conseqüencia de la repoblació de gent provinent principalment de les terres lleidatanes, després de la conquesta als àrabas de la zona. A començaments del segle XVIII, amb el Decret de Nova Planta, Felip V imposà el castellà com a ünica llengua oficial a tot l'Estat. Malgrat perdre la sua situació de privilegi, el català continua sent pràcticament l'ùnica llengua dels matarranyencs fins ben entrat el segle XX, tot i que amb una forta disglòssia: la llengua que s'utilitza a nivell oral i informal per més del 95 per cent de la població, és substituïda pel castellà a nivell formal i escrit.
Tot i que als anys 80, amb la il·lusió de la democràcia, s'inicia un fort moviment cultural per la reivindicació de les llibertats i la llengua catalana, del qual és hereva l'ASCUMA. L'Estatut d'Autonomia d'Aragó estableix que el català i l'aragonés són llengües pròpies d'Aragó , però no les reconeix com a oficials. Des del 2001, està pendent la promulgació de la Llei de Llengúes d'Aragò.
