(El Principat d’Andorra és un dels estats més petits del món amb 468 km2 i uns 85.000 habitats —dels quals, 32.000 són de nacionalitat andorrana— tot i que és també el més gran dels sis microestats europeus. Situat, com sabem, als Pirineus entre Espanya i França, limitant amb Catalunya al sud i amb els departaments francesos dels Pirineus Orientals i d’Arieja al nord. Malgrat que els catalanoparlants som uns deu milions, Andorra és l’únic estat on la llengua catalana és l’única oficial.)
A les deu del matí del plujós dissabte 14 de maig, a la plaça dels Coprínceps de les Escaldes-Engordany, els senyors i senyores: Xavier Tudela, responsable de l’Organització de la Capitalitat de la Cultura Catalana, Àngels Mach, presidenta de la Societat Andorrana de les Ciències, Josep Santesmases, president del CCEPC, Maria Carme Jiménez, directora de l’IRMU i altres representants del Comú, van obrir les jornades, organitzades per l’IRMU (Institut Ramon Muntaner) i pel CCEPC (Coordinadora dels Centres d’Estudis de Parla Catalana). En uns instants tots els assistents és van moure d’un estand a l’altre pels diferents espais dels Centres d’Estudis, a la Carpa de la Fira, cercant informació i repassant les publicacions.
A les onze començà la primera presentació a la sala d’actes del Comú a càrrec del Sr. Miquel Font, president de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra, el qual parlà d’allò que encara resta d’economia agrària a Andorra —el tabac i les trufes, entengueu patates— i de la ramaderia; i Pep Riera, ex-dirigent d’Unió de Pagesos, molt crític amb les polítiques agràries del Principat i esperançat amb el futur de les explotacions ecològiques. Després hi tingué lloc la taula redona moderada per la Sra. Àngels Mach: la Sra. Eva Perisé ens obrí el nostre interès i les portes de la Vall Fosca; el Sr. Albert Moles ens introduí en la història del FEDA (Forces Elèctriques d’Andorra) amb les seues fites més importants; intervingué també el Sr. Arcadi Castilló; i finalment el Sr. Carles Riba, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va parlar del consum mundial d’energia, de les seues reserves, de la necessitat d’estalvi i del “futur si no negre, ben obscur”. L’estalvi esdevindrà la primera energia alternativa del futur.
Conclogué l’acte amb el lliurament dels Premis Recercat 2011 per part del Sr. Xavier Tudela i el Sr. Lluís Puig, president de l’IRMU, que va cloure l’acte. Els premiats d’enguany han estat el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca i mossèn Benigne Marquès que intervingueren amb paraules d’agraïment pels guardons.
Amb visites a la Carpa de la Fira, passejos pels carrers comercials de les Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, i entre els xàfecs intermitents, típicament pirinencs, la tarda esdevingué nit fosca. A dos quarts d’onze, ens vam trobar el gruix dels representants dels Centres d’Estudis, al Santuari de Meritxell (Canillo) —incendiat l’any 1972 i restaurat segons projecte d’interpretació actual del romànic de Ricard Bofill, i no mancat de polèmica al seu moment— per gaudir de l’exposició “El món agrari a les terres de parla catalana”. Exposició que ens hi facilita el coneixement històric del sector agrari de manera documentada i amena amb una impagable col·lecció de fotografies.
El dia 15 s’aixecà amb un lluminós cel blau que omplia de matisos el verd de les muntanyes. I vam sortir al carrer. I vam pujar a dalt del camí hidroelèctric d’Engolasters, deixant enrere l’Església romànica de Sant Miquel, d’alt campanar que fa nou-centes anys que gaudeix de la magnífica vista panoràmica i que amb la seua desproporció fa empetitir la nau i l’absis. Uns quants del grup, tombaren a la dreta en compte de l’esquerra, feren el cim i tocaren la neu. La majoria vàrem visitar la casa dels antics guardes de la pressa i l’antiga vagoneta, únic transport durant molts d’anys. El grup motriu —motor, engranatges, sirga i fre— resten vius i engreixats, tot esperant un nou viatge de la vagoneta que no arribarà mai. El temps i la modernitat se’n cruspiren els rails. Ufana la presa, viva i productiva, dona la força de l’aigua als alternadors de la central, a baix, on el Museu de la Electricitat ofereix una nova proposta per conèixer el món de la electricitat.
Dos dies intensos i d’agradables contactes personals.
Josep Miquel Gràcia
Veure més fotografies a: Lo finestró del Gràcia