Archive for the Articles Category

Festa de la Llengua Materna 2018 al Matarranya

Posted on Tuesday, February 13th, 2018 at 19:36

Captura de pantalla 2018-02-13 19.21.22

Assemblea General d’ASCUMA

Posted on Wednesday, December 27th, 2017 at 10:40

ASCUMA convoca l’Assemblea General Ordinària (AGO) per al proper dia 29 de desembre, a les 17:30 h. en primera convocatòria i a les 18:00 en segona i definitiva.

Ordre del dia de l’Assemblea General Ordinària:

Lectura i aprovació de l’acta de l’AGO de l’any anterior

1.- Informe de la Presidència sobre l’activitat realitzada durant l’any 2017

2.- Projectes previstos per a 2018

3.- Resum de comptes 2017

4.- Altes i baixes de socis

5.- Maria Dolores Gimeno com a Responsable de Publicacions, donarà raó de les publicacions.

6.- Torn obert de paraules i qüestions i cloenda de l’assemblea.

Si us voleu quedar a sopar a la Fonda Alcalà, ho heu de dir a la Cèlia abans del dia 27.

Hem hagut de canviar la data de presentació del treball de l’arqueòleg Rafel Jornet Niella i de la signatura del conveni amb l’IEC per motius d’agenda d’algun dels membres de la taula.

Reedició del llibre Bernat Corremón

Posted on Wednesday, October 7th, 2015 at 15:10

 Bernat Corremon003

Un acte més de la Trobada Cultural del Mataranya a Aiguaviva va estar la presentació de la reedició del llibre per a infants i no tan infants, Bernat Corremón al Matarranya. Tal com deia l’autor en la primera edició, any 1989, “Bernat Corremón al Matarranya és, només, una invitació a conèixer una comarca que no és, de bon tros, ni tan llunyana ni tan estranya. Amb aquest llibre a les mans, el lector passejarà pels pobles del Mataranya, en coneixerà la gent i en sabrà la història, si més no, d’una manera superficial”…“per als que viuen i treballen al Matarranya, un homenatge i un agraïment fets de tot cor”. El llibre és tot això que diu l’autor, i molt més que el lector, sense cap mena de dubte, descobrirà. Al pròleg de Desideri Lombarte de la primera edició se n’ha afegit un altre d’Artur Quintana per a aquesta reedició.

A l’acte de presentació van parlar el president d’ASCUMA, Joan Lluís Camps, la vicepresidenta Loli Gimeno, Carles Terès, maquetador i productor, Pepa Noguès, lloant-hi les virtuts del llibre com a instrument de treball de l’assignatura de català a l’escoles del Matarranya i de la Franja en general, i Nestor Macià, el qual agraí l’ASCUMA per fer-li reviure temps remots de la seua agosarada joventut. Els aplaudiments, tant o més que les paraules, van demostrar l’agraïment al Nestor per la seua disposició i entrega per a la reedició del llibre.

Deliciosa vinyeta d’en Nestor enviada a la Junta d’ASCUMA sobre l’acte.

Nestor

Felicitació dels Nadals

Posted on Saturday, December 13th, 2014 at 08:36

ASCUMA Feliç 2015

X Trobada d’entitats de l’antiga Diòcesi de Tortosa

Posted on Monday, December 2nd, 2013 at 09:09

Foto 1

X Trobada d’Estitats i Associacions  Culturals de les comarques de la diòcesi de Tortosa (Terres de l’Ebre, Priorat, la Franja, Maestrat i els Ports). CULTURA I FRONTERA.

El dissabte 30 de novembre es va celebrar a Beseit la 10ª Trobada d’entitats de l’antiga Diòcesi de Tortosa, organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut Ramon Muntaner. Va ser el segon cop que es celebrava aquesta interessant trobada al Matarranya; l’altra havia tingut lloc a Calaceit l’any 2005. En aquesta ocasió la temàtica de la jornada va ser “Cultura i frontera”.

Foto 2 Desprès de la rebuda del participants i les corresponents acreditacions, el president de l’Associació Cultural del Matarranya, Josep Maria Baró Pujés, el director del Museu de les Terres de l’Ebre, Sr. Àlex Farnós, el Sr. Ferran Bladé, director dels Serveis Territorial de Cultura de les Terres de l’Ebre i vicepresident de l’Institut Ramon Muntaner i l’Alcalde de Beseit, Alberto Moragrega, van donar la benvinguda als assistents.

La primera ponència va estar a càrrec de l’antropòleg Raimon Collet: “Fronteres de la comunitat, comunitat de frontera. El cas del riu Sénia”, en la qual es va posar de manifest l’absurditat de les divisions territorials en el cas concret del riu Sénia; uns pobles amb unes tradicions, costum, cultura i economia comú durant segles, es van veure “per obra i gràcia d’una ratlla” dividits en dues províncies i dues comunitats autònomes. Desprès, Carles Ripollès, del Centre d’Estudis del Ports amb la conferència “Ratlles entre carrasques: evolució de les fronteres al massís dels Ports”, va constatar amb elements visuals actuals l’evolució, al llarg de la història, dels punts comuns a les tres comunitats: Aragó, València i Catalunya. Amb un to força irònic va concloure que “la frontera és fixa però discontinua”.

Foto 3Desprès de la pausa-cafè es va continuar la jornada amb Natxo Sorolla, reconegut sociolingüista, el qual va presentar els resultat del darrer estudi sobre la situació de la llengua a la Franja. Entre d’altres qüestions va exposar les proporcions de la població amb coneixement de la pròpia llengua i coneixement del seu ‘nom’, així com diferents situacions produïdes per les polítiques dels Governs d’Aragó.

Josep Maria Baró Pujés va fer una lectura del resum del treball “L’autoritarisme a la Corona de Castella contra les llibertats a la Corona d’Aragó”, incidint amb la limitació de les llibertats i la posterior anulació de les institucions de la Corona d’Aragó.

Pepa Nogués, educadora ambiental al Parc Natural dels Ports, va presentar el treball sobre els oficis tradicionals dels Ports: canyisser, pastor, carboner…, dels quals ha preparat una exposició itinerant que recull tots els testimonis directes del treball del camp.

La presentació de les actes del III Congrés sobre Cultura i Territori a les Comarques de la Diòcesi de Tortosa, va anar a càrrec de Nuria Saüch, de l’Institut Ramon Muntaner.

Victòria Almuni, presidenta de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre, va tractar sobre la necessitat de la conservació del patrimoni del territori.

La presentació del Festival “Músiques en Terres de Cruïlla”, a càrrec de Mercè Gisbert, professora de la URV i vicepresidenta de l’Agrupació Musical Senienca, va despertar gran interès per la possibilitat de col·laboració i intercanvi de caràcter musical i culturals amb el Matarranya i la Franja en general.

Foto 4Per a finalitzar la jornada el llibreter Octavi Serret va presentar el “Certamen Literari Vila de Vall-de-roures”. El dinar al restaurant de l’hotel La Fàbrica de Solfa, en un paratge privilegiat, va precedir a la visita guiada a la població de Beseit, que va finalitzar amb l’ascens al campanar de l’església del poble per contemplar el poble, els Ports i el Fortí de Cabrera.

Taula redona sobre la llengua a Calaceit

Posted on Friday, May 24th, 2013 at 06:59

calaceitjosep-vallverdc3ba

Dins dels actes del Passeig per la vida i per l’obra de l’esciptor Josep Vallverdú amb motiu dels seus 90 anys.

Josep Maria Baró Pujés

President de l’Associació Cultural del Matarranya

Joan Reñé i Huguet

President de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

es complauen a convidar-vos a la conversa sobre

Llengua i territori

emmarcada en els actes del Passeig per la vida i

per l’obra de Josep Vallverdú amb motiu dels seus 90 anys.

A càrrec de:

Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural

Joan Francesc Mira, president d’Acció Cultural del País Valencià

Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear

José Miguel Gràcia, membre de l’Associació Cultural del Matarranya

Modera: el periodista Vicent Partal, director de Vilaweb.

Dissabte, 1 de juny de 2013

Teatre de La Germandat. Calaceit,

a les 19.00 h.

Trobada d’autors ebrencs al Matarranya

Posted on Tuesday, August 3rd, 2010 at 06:51

fondespatla-1

(Crònica de la Trobada per Carles Sancho)

Els arbres, protagonistes a la Trobada d’autors ebrencs al Matarranya

Els arbres han estat els protagonistes destacats de la 5a Trobada d’autors ebrencs al Matarranya que com cada any s’ha celebrat entre Vall-de-roures i Fondespatla. El diumenge 1 d’agost es va iniciar la jornada literària a les dotze del matí amb la concentració d’autors participants en el llibre col·lectiu L’arbreda ebrenca. Recull de relats, presentat fondespatla-2per a l’ocasió, i firma d’exemplars a la Llibreria Serret que com cada any va ser clarament insuficient per acollir els nombrosos col·laboradors participants en el projecte. El llibre reuneix 55 relats de diferents autors relacionats amb els arbres del nostre territori que evoquen la creativitat literària dels escriptors. Si a l’edició passada a Galeria ebrenca, dedicada a persones del territori, recopilava 30 autors, l’èxit de la convocatòria és molt evident.

Més tard sota l’ombra de la carrasca de Morro Badat, a mig camí entre Vall-de-roures i Fondespatla, un dels exemplars més singulars de la vegetació matarranyenca, es va oferir als participants un vermut amb productes de la terra.

fondespatla-3 Ja en Fondespatla al bar de les piscines, dinar literari on van participar prop de setanta persones. Presentació de la Trobada a càrrec de l’alcaldessa de la localitat Carmen Agut, Asun Albesa representant de l’associació cultural local ACHA, M. Dolors Gimeno representant d’ASCUMA i Octavio Serret. Durant el dinar, els autors seleccionats a l’obra col·lectiva van llegir o van comentar els texts publicats. Joaquín Lorenzo va presentar la guia dels arbres singulars del Matarranya i Baix Aragó i ens va convidar a contemplar el nostre patrimoni natural monumental.

Després del dinar va seguir l’exposició de projectes literaris i la presentació de llibres: Il.lusions i incerteses, la novel·la col·lectiva del SerretBlog a càrrec fondespatla-4d’Elisabet Martí i M. Lluïsa Gascón, la col·lecció Lo Trinquet, editada per l’Instituto de Estudios Turolenses a càrrec de Carles Sancho, Negra i ebrenca, projecte d’edició d’una novel·la negra situada al territori a càrrec de Jordi Pijoan, La venta de l’Hereva premi Guillem Nicolau 2009 de Marta Momblant i L’arbrera ebrenca. Recull de relats, obra central en la Trobada, presentada per la coordinadora de la jornada i del llibre Pepa Nogués, Octavio Serret, Cisco Sánchez de March editor, Víctor Amela prologuista i extraordinari comunicador i Cinta Mulet en representació dels autors.

Va finalitzar llarga jornada amb l’actuació del músic castellonenc Salva que va fer participar al públic en les seues interpretacions musicals improvisades i sorprenents.

ASCUMA a Barcelona per Sant Jordi

Posted on Sunday, April 18th, 2010 at 21:12

Com en anys anteriors, ASCUMA muntarà una parada llibres, la número 138, al carrer de la Rambla, 52, de Barcelona per la Diada de Sant Jordi.

planol-parada099

Votació de la Llei de Llengües

Posted on Friday, December 25th, 2009 at 19:05
laljaferia(Article d’Artur Quintana)

El 17 de desembre es va votar la Proposició de Llei de Llengües que el PSOE presentava en solitari a les Corts. El  nombrós públic que hi havíem acudit ens vam trobar que no tots cabíem a la tribuna de l’hemicicle, i bastants es van haver d’aconformar amb veure la votació des del Saló de Videos. La votació s’incià justificant per part dels partits la seua aprovació o no de la Llei. Els partits de dreta, el PP i el PAR van negar amb vehemència que a l’Aragó es parlés català, sinó tan sols modalitats lingüístiques, i que l’únic que importava era conservar aquestes modalitats, que en tot cas, mai no podrien a les comarques orientals de l’Aragó rebre el nom de català. Això que semblava anar només en contra del catalá –el mot maleït que va dir irònicament i sense anomenar-lo el portaveu del PSOE Carlos Álvarez- anava de retruc també en contra de l’aragonès, ja que de tirar endavant la proposta dretana impediria qualsevol provatura de unificació de l’aragonès. En el cas del català l’unic que aquests partits desitjaven, però, era fer-lo desaparèixer, genocidi cultural ras i curt. Els motius de l’oposició dretana al projecte de Llei de Llengües venien doncs motivats per l’arrelat anticatalanisme a l’Aragó, que aquest darrers dies havia estat atiat fins a no poder més per part del PP, del PAR i de les diverses plataformes agrupades a l’entorn de “No parlem català” de consonància amb l’actitud intolerant del nacionalisme castellà per ells representat, que no admet cap altra llengua espanyola de ple dret al costat del castellà. Quedava clar´que votarien no a la Llei de Llengües.
L’esquerra -PSOE, JA i EU- justificà de manera prou diferent les seues votacions: des del rebuig (EU) a l’aprovació incondicional (PSOE) o a contracor, com a mal menor (JA), però coincidint tots que tant l’aragonès com el català són llengües pròpies de l’Aragó i que cal ensenyar-les i fomentar-les, sense menyspreu, això sí, de les corresponents modalitats. El PSOE es va mostrar satisfet que s’haguessen aprovat apròximadament dos terços de les esmenes que havien presentat els altres partits i que per tant es podia parlar d’un text de consens. La JA declarà que s’havien acceptat bastants de les seues esmenes però no pas les dues bàsiques: cooficialitat ni ensenyament del català a les escoles per a tothom, amb la qual cosa ens trobàvem davant d’una llei de mínims, declararen tanmateix que votarien a favor de la Llei –encara que a contracor, això no ho van dir però era evident que tothom sabia que ho pensaven, ja que vista la correlació de forces a les Corts, si es rebutjava la Llei era clar que difícilment en un termini previsible es podria obtenir una llei millor. IU, que ho tenia més fàcil, ja que el seu vot no tenia caràcter decisori a l’hora d’aprovar o no la Llei -però sí el de la JA-, va declarar que rebutjava la Llei bàsicament perquè aquesta incomplia -com així era- les dues premisses bàsiques per a la normalització de l’aragonès i del català: la cooficilitat d’ambdues llengües i el seu ensenyament a tothom a les escoles.
Es passà després a la votació pròpiament dita, que es va allargassar hores i hores, ja que es votava article per article i , dins de cada un, esmena per esmena. Això es feia monòton però calia resistir perquè hi havia massa cosa en joc. Es produiren alguns clímaxs: així EU i JA van votar en contra de l’esmena presentada pel PAR segons la qual els municipis podien donar a la llengua parlada al seu territori el nom que vulguessen, i el mateix va passar quan es va demanar la derogació de la Llei de Patrimoni que deixava oberta una escletxa a la cooficialitat. Aquestes dues importants esmenes es van aprovar amb els vots del PSOE, PP i PAR i sense els d’EU ni JA. La Llei, tal com l’havia proposada el PSOE i amb les esmenes acceptades va quedar aprovada amb 34 vots a favor per part del PSOE i la JA, 3O en contra del PP i PAR i una abstenció, la d’EU. Un diputat del PP i del PAR respectivament no van ser presents a la votació.
Aleshores els partits van fer un per un la declaració de cloenda justificant un cop més el seu vot i indicant la seua actitud davant del resultat final. Destacaré només que Jesús Bernal de la JA va aprofitar que la Llei ja hagués estat votada per parlar amb ple dret en aragonés i en català a les Corts sense córrer el risc d’esser escridassat, com li havia passat en altres ocasions anteriorment. El PP va sentenciar que la Llei només tindria una validesa de divuit mesos –els que queden per acabar l’actual legislatura- i Maria Herrero del PAR va fer unes declaracions d’anticatalanisme sense cap ni centener: indicà que si a Catalunya hi hagués un territori de llengua aragonesa mai de la vida aquells parlants catalans de llengua aragonesa estarien tan ben tractats com ara els aragonesos de llengua catalana –Maria Herrero, pel que es veu, ignora que a Catalunya hi ha una minoria de llengua occitana infinitament més ben tractada que la minoria de llengua catalana a l’Aragó.
Després vingué el moment de les felicitacions i les abraçades ja que a partir d’ara teníem mala lex, sed lex.

Artur Quintana