SOCIS ESCRIPTORS

1) Desideri Lombarte i Arrufat
(Pena-roja, 1937 – Barcelona, 1989)

desideriVa nàixer al mas del Molinar de la vila de Pena-roja a l’Alt Matarranya el 7 de febrer de l’any 1937. Ben prompte, als 11 anys —el curs 1947/48— va haver d’anar a Alcanyís a fer el batxillerat a les Escoles Pies, d’on guardave un record agradable. Més tard, als 15 anys, va decidir dixar els llibres i tornar a casa, calie que portare les terres i la casa. Als 19 anys, va decidir d’eixir de la vila per anar a Barcelona. Allà va seguir estudiant ara deliniant.

El 1958 als 21 anys va començar a treballar com aprenent al despatx de l’arquitecte Enrique Rovira. El 1960 va e ntrar a l’Escola d’Aparelladors de Barcelona per fer-se aparellador, estudis que va dixar un any abans d’acabar. Va conèixer a una excel.lent pena-rogina, Rosalia Gil, i es va casar el 1961 als 24 anys. Vivie a la part alta i més tranquil·la de la ciutat comtal, al barri d’Horta al carrer Alt de Pedrell, on Desideri hi passave moltes hores; allí casa-desideridibuixave, pensave, escrivie, conversave i descansave.
Catalunya va ser una terra on mai no es va sentir estrany ja que parlave la mateixa llengua i va començar il·lusionat a fer ús escrit de la llengua materna per tal de donar-li la categoria literària que mereixie. Va dixar de treballar com a deliniant a finals de la década dels 70 per motius de salut. Cap al 1980 pot disposar de temps per fer allò que més li agradave: escriure. En només 9 anys ens va dixar una extensa i important obra, en bona part sense publicar. Però des de Barcelona mai no va oblidar  Pena-roja, los viatges i les estades de tota la família al Matarranya eren llargues i ben frequents. Desideri va participar activament en la vida cultural municipal; ajudat per la seua dona va rotular els carrers del poble recuperant la toponímia popular, va fer el disseny de la bandera i l’escut, va redactar les memòries per a declarar el conjunt arquitectònic de la Mare de Déu de l a Font i la vila monuments històricoartístics (1985). Ere entre d’altres coses l’escriptor i el poeta del poble.
A partir del 80 els seus escrits i poesies veuen la llum a través de diverses revistes: Andalán, Rolde, Gaceta del Matarranya, Desperta ferro!, Sorolla’t, La Comarca, Butlletí Interior d’Onomàstica. La Diputació d’Aragó publicà dins de la Col.lecció Pa de Casa dos dels seus treballs: Pena-roja i Vallibona, pobles germans (1987) i Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort (1987).
Ja després de la seua mort el 1989 ha vist publicada la major part de la seua obra:
1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja
1991: A l’ombra de les roques del Masmut (poemari)
1992: Teatre Inèdit
1993: Sentències comentades i Voldria ser (poemaris)
1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava (poemari)
1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella

desideri-i-artur-quintanaResten per publicar diversos treballs de narrativa, d’antropologia, de toponímia, d’historia… Desideri va ser soci fundador de l’Associació Cultural del Matarranya, de la què n’ere vice-president.

Desideri ere un erudit d’àmplia cultura; poeta, autor dramàtic, historiador, antropòleg, lingüista i dibuixant. Escrivie per a la gent del poble amb un llenguatge senzill i planer perquè volie arribar a tothom. Coneixie la vila perfectament i el seu extens terme municipal que havie recorregut pam a pam, li agradave possejar pel terme, pujar i baixar muntanyes i tossals, visitar partides i masos. Coherent, profundament humà, equilibrat i sensible, que fugie de qualsevol protagonisme, enamorat de la seua terra, de la seua gent, de la seua vila, de la nostra comarca i de la nostra llengua. Se pot dir, i de segur que no ens equivoquem, que ha sigut l’escriptor més prolífic i de més qualitat literaria de la comarca del Matarranya que, a través de la seua obra literària, ha fet valorar i estimar una llengua socialment desprestigiada a l’Aragó per ser minoritària.


2) Socis d’ASCUMA, escriptors en llengua catalana que hagin publicat almenys un llibre o col·laborin habitualment a la premsa o revistes. (Extret, amb contades excepcions, del BREU DICCIONARI D’ESCRIPTURA I ESCRIPTORS CONTEMPORANIS EN CATALÀ A L’ARAGÓ d’Hèctor Moret.

Abad Chavarria, Anton (Saidí, 1958), agricultor de professió, es donà a conèixer amb cançons d’autor a finals dels anys setanta, encara que no fou fins al 1989 que edità un primer enregistrament discogràfic, Avui és un dia com un altre, al qual seguiren Lo ball de la polseguera (1991), Cap problema (1995), Sóc de poble (2002), A la corda fluixa (2004) i Llesques (2009). Bona part dels textos de les seues cançons s’han aplegat en l’estudi Joglars de frontera (1997) de M. Sasot i en diverses antologies i mostres literàries. Ha col•laborat de manera ocasional com a redactor a les revistes Desperta ferro!, Batecs i Temps de Franja.

Alcover Pinós, Carme (Massalió, 1952), resident a Saragossa des de 1982, tècnica lingüística del Govern d’Aragó, redactora i col·laboradora ocasional de les revistes Batecs, Sorolla’t, Temps de Franja, Rolde i Kalat-Zeyd. Com a coordinadora del Seminari Permanent de Llengua Catalana de la DGA s’ocupà de l’edició de Materials didàctics d’ensenyament primari (1992) i de Sac de paraules. Vocabulari escolar del català parlat a la Franja (1995, en edició a cura de R. Sistac). És autora, sovint en col·laboració, de diversos estudis i treballs sobre l’ensenyament del català a l’Aragó i ha publicat en volum Plans reguladors d’Ensenyament de l’Aragonès i el Català a l’Aragó (2000), Un nom per a tu. Índex de noms propis (2005), en edició trilingüe (castellà, català i aragonès) i de breus poemaris en ocasions acompanyats de poemes de son fill Antoni Lafuente Alcover (Oviedo, 1980) i narracions publicats en volums col·lectius. Ha traduït, del castellà al català, El debat del català a l’Aragó de José R. Bada (1990), i, amb A. Quintana, la novel·la breu El gual (2001) de Ramón J. Sender. Membre del Consell Superior de Llengües d’Aragó des del 2010.

Andreu Sancho, Carles (Sant Feliu de Llobregat –Baix Llobregat–, 1938), de pares de Mont-roig, viu a París des d’inicis dels anys setanta. Llicenciat en dret, ha escrit en francès teatre, prosa poètica, guions de cinema,…, té enregistrats diversos treballs discogràfics (Carles Andreu canta les paraules de Gaudí, Arc voltaic de Joan Salvat-Papasseit,…) i, en el català de Mont-roig, ha editat el llibre de memòries, La mort del pareimare (2004). Col•labora ocasionalment a Temps de Franja.

Bada Panillo, José Ramón (Favara, 1929), teòleg i sociòleg resident a Saragossa, conseller de Cultura i Educació en el primer Govern de la Diputació General d’Aragó (1983-1987), autor de l’assaig El debat del català a l’Aragó (1983-1987) (1990) i col·laborador esporàdic a Temps de Franja.President del Consell Superior de Llengües d’Aragó des del 2010.

Bengochea Lombarte, Antoni (Calaceit, 1958), llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa i professor de música a Saragossa a l’ensenyament secundari. Es donà a conèixer com a rapsode el 1986 en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana; conforma amb M. Sasot el Duo Recapte i ha estat redactor ocasional de Sorolla’t, Temps de Franja sovint amb els pseudònims Josep Anton Llovet Lombarte i José A./Martín Bielsa Zapateri de la revista local Kalat-Zeyd. Recita els textos de l’enregistrament discogràfic Qüento va, qüento vingue (10 contes tradicionals del Matarranya) (1998) i els poemes de Desideri Lombarte en Ataüllar el món des del Molinar. Antologia lírica (2000). De l’equip de Lo Cresol

Bosque Peñarroya, Tomàs (La Codonyera, 1948), professor a l’ensenyament secundari de solfeig i cant resident a Saragossa des de 1975. Com a cantant i autor de cançons es donà a conèixer a finals dels anys seixanta, encara que no serà fins al 1977 quan enregistrarà un primer disc, Cuando los tiempos vienen difíciles, amb nou cançons en castellà i dues en català. Part dels textos de les seues cançons en català s’han aplegat en l’estudi Joglars de frontera (1997) de M. Sasot i en diverses antologies i mostres literàries. Col·labora ocasionalment a Sorolla’t, Temps de Franja i La Comarca; és membre del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents.
Calaf  Blázquez, Isabel (Barcelona, 1965), resideix a Calaceit de 1996 ençà, localitat de la qual és regidora de cultura des de 2007. Llicenciada en psicologia i sexologia clínica, ha treballat en el món gràfic, ha col·laborat en la revista local Kalat-Zeyd i actualment és cap de redacció i emmaquetadora gràfica de Temps de Franja, revista en què des de 2008 col·labora ocasionalment amb el pseudònim Irene Torà.

Camps Juan, Joan Lluís (Queretes, 1954), historiador de formació, director financer i de personal de l’hospital Mare de Déu de la Cinta de Tortosa. Ha publicat Cretas. Una villa de la Orden de Calatrava entre el Algars y el Matarraña (2002), Lledó, Arenys, Calaceit i Queretes: quatre pobles aragonesos al Bisbat de Tortosa (2004) i ha tingut cura, amb Carles Sancho, de l’edició de Toni Llerda, terra i llengua (2006).

Carrégalo Sancho, Josep A. (Mont-roig, 1951), funcionari judicial a Montblanc i resident des de 1979 a Valls, és autor dels reculls de narracions Espurnes (2002) i A soca d’orella (2003). Interessat per la llengua i la cultura popular del Matarranya, ha coordinat la publicació de l’estudi etnològic Monroyo. El hábitat disperso (las masías) (2003) i ha tingut cura de l’edició del recull de literatura popular Mont-roig. El patrimoni immaterial (La literatura oral) (2007). Ha col·laborat a Sorolla’t, Cinga, Temps de Franja i en la premsa local o comarcal, com ara Plana Rasa de Mont-roig, La Comarca d’Alcanyís o Rolde de Saragossa. És membre del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents.

Celma Tafalla, Margarita (Vall-de-roures, 1973), mestra de música, pedagoga, musicòloga i directora coral, fundadora i presidenta de l’associació Corals del Matarranya; ha publicat, amb Mª Pilar Muñoz Rodrigo, les fitxes didàctiques bilingües El Mesquín/Lo Mesquí (2001) i El Matarraña/El Matarranya (2003), i el cançoner en CD Cantem Junts. Cançons arreplegades al Matarranya (2007), resultat d’un projecte pedagògic desenvolupat al CEIP de Vall-de-roures. El 2006 va rebre, amb Pasqual Vidal, el premi Pau Vila de la Universitat de Barcelona pel treball didàctic Fa un munt d’anys al Matarranya. És redactora ocasional de Temps de Franja i de la revista local Kalat-Zeyd. Com a musicòloga, ha tingut cura de l’edició de nombrosos textos musicals de tradició popular al Matarranya i és autora de diferents estudis musicològics editats en diverses publicacions especialitzades.

Ferrer Burgués, Rafael (La Freixneda, 1960), mestre de català al Matarranya, col·laborador ocasional a Temps de Franja i editor del recull Literatura oral de la Fresneda (1992).

Galan Castany, Josep (Fraga, 1947-Lleida, 2005), llicenciat en Filologia Hispànica, exercí com a mestre d’educació primària a Santa Margarida de Montbui a partir de 1971. Personalitat i persona essencial en la història de l’activisme cívic i cultural a favor de la llengua i la cultura catalanes a l’Aragó, fou autor de la novel·la breu ambientada a Fraga Mort a l’Almodí (1983, noves edicions en 1991, 1996 i 2006) i diversos sonets i poemes publicats en revistes d’àmbit restringit. Com a estudiós de la llengua i la cultura popular de Fraga publicà els opuscles Estudis lèxics de la parla de Fraga (1985) i II i III (1987), i les monografies Refranyer fragatí (1987), Les cançons de la nostra gent (1993), Estudi descriptiu de la llengua de Fraga (1995), Lèxic esmorteït de la parla de Fraga (1997) i Modismes i frases fetes de la parla de Fraga (2003). Presidí durant 18 anys, fins al 2004, l’Institut de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, fou redactor en cap de les revistes Batecs i Temps de Franja, i col·laborà amb força assiduïtat —en ocasions amb els pseudònims Dolors/Daniel/D. Sarrau i Dolors/D. Costa (Corbella)— en aqueixes mateixes publicacions periòdiques. El 2006 es publicà Batec a batec. Miscel·lània de treballs oferts en honor de Josep Galan i Castany.

Gimeno Barceló, Jaume (Calaceit, 1957), funcionari de correus, va residir al Baix Llobregat de 1966 a 1986, ha publicat diversos poemes a la revista local Kalat-Zeyd.

Gimeno Puyol, María Dolores, (Saragossa, 1965), amb orígens familiars a Maella, doctora en Filologia Hispànica i professora de llengua castellana i literatura a Tarragona en l’ensenyament secundari i a la Universitat Rovira i Virgili, redactora ocasional de Temps de Franja i membre del col·lectiu d’articulistes Lo Cresol.

Gràcia Zapater, José Miguel (La Codonyera, 1941), resideix a Esplugues de Llobregat des de 1980 i manté casa a la Codonyera, economista de formació i professió, és president de l’Associació Cultural del Matarranya a partir de 2007. Poeta de vocació tardana, ha editat els poemaris Davall d’una olivera (2002), Reflexions i abstraccions. XXXIII poemes (2005), Vers a vers a Barcelona (2005) —premi Guillem Nicolau de 2004—, Fets i temps de la Codonyera (2005), Dietari en groc (2008) ) —premi Guillem Nicolau de 2007—, Si les pedres parlaren / Si la piedras hablasen (2008) i Pasqual Andreu, lo Florit (2010). Presentà el 2004 l’exposició —i catàleg— Finestrons i finestretes, conjunt de peces plàstiques on es fusionen textos poètics, fotografies i fustes velles; i el 2007 De la cuina al marc, fusió de pintura i estris sobre fusta. Col·labora habitualment com a articulista a Temps de Franja —en ocasions amb el pseudònim Lluís Roig— i, formant part del col·lectiu Lo Cresol, en català al Diario de Teruel. Ha col·laborat en les revistes locals Lo Portal, La Comarca i Kalat-Zeyd. Manté el bloc Lo finestró del Gràcia.

Hernández Carné, Silvestre (Badalona —Barcelonès—, 1952), psicòleg i pedagog, resideix a Beseit i treballa a Vall-de-roures com a professor d’ensenyament secundari a l’IES Matarranya. Ha publicat cinc novel·les en castellà i les novel·les d’ambientació matarranyenca Aigües tèrboles (2005) i El manuscrit de Wadi Al-Abmar (2007) en català. Col·laborador en les revistes locals Kalat-Zeyd i La Comarca i a Temps de Franja. Membre del col·lectiu d’articulistes Lo Cresol.

Jassà Casé, Teresa (Calaceit, 1928-1999) es formà com a ceramista a la Catalunya del Nord després d’abandonar els estudis de farmàcia que feia a la Universitat de Barcelona. El 1960 tornà a Calaceit. A més de dedicar-se amb intensitat a la creació plàstica, com a escriptora col·laborà a les revistes Sorolla’t, Gaceta del Matarraña, Kalat-Zeyd i Lo Portal, publicà el recull Eixam de poemes (1992) i, pòstumament, l’aplec de relats L’armariet i altres narracions (2001) en edició a cura de Mercè Gimeno.

Llerda Juan, Antoni (Queretes, 1961-2005), nascut circumstancialment a Tortosa, treballador de banca i alcalde de Queretes a partir de 1999, col·laborà a Sorolla’t, Desperta ferro!, Rolde i en diverses revistes locals (Nosotros, Gaceta del Matarraña, La Comarca,…). Tots els seus escrits publicats en vida, tant en castellà com en català, s’han aplegat en el volum pòstum Toni Llerda, terra i llengua (Biografia, fets i escrits d’Antoni Llerda Juan (2006) en edició a cura de Juan Luis Camps i Carles Sancho.

Lombarte Arrufat, Desideri (Pena-roja, 1937-Barcelona, 1989), aparellador de professió; personalitat i persona essencial en la història de la literatura i la cultura catalanes a l’Aragó, va convertir la gent i la tradició oral del Matarranya en general i de Pena-roja en particular en un univers literari amb gran acceptació popular. És autor en narrativa de Memòries d’una desmemoriada mula vella (1997 i 2008), en teatre de Pena-roja i Vallibona, pobles germans (1987) i Teatre inèdit (1992), dels treballs d’investigació 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja (1990) i Pena-roja. Una vila a la frontera (1999), i dels reculls de poesia Romanços de racó de foc i Poemes de vida i mort (1987), A l’ombra de les roques del Masmut (1991), Sentències comentades / Voldria ser (1993), Romanços mai contats / Boires i borrims (1994), Cartes a la molinera (La bona vida i la mala bava (1995), Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses (1999) i de l’antologia lírica Ataüllar el món des del Molinar (2000). Col·laborà ocasionalment a Batecs i Desperta ferro! i de manera més contínua a Sorolla’t. L’any 2002 hom aplegà bona part de la seua correspondència en Epistolari (1981-1989) a cura d’A. Quintana, el grup musical Túrnez i Sesé enregistrà Quedarà la paraula i diversos músics i amics Una roella al cor, tots dos treballs discogràfics dedicats a difondre l’obra d’aquest poeta matarranyenc. (Veure punt 2, més complet)

Llop Alfonso, Mercè (Nonasp, 1957), llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació, professora d’educació primària a Saragossa, col·laboradora de Temps de Franja i ha publicat diversos poemes en volums col·lectius. Guanyadora del Guillem Nicolau 2010 amb Ressó en l’obscuritat.

López Lacasa, Marià (Mequinensa, 1958), resideix a Barcelona des de 1968, treballador de banca, ha publicat els reculls poètics Vores (1992), Lo poble i les circumstàncies (1996) premi Les Talúries de la Diputació de Lleida i Elements (2003). Ha col·laborat esporàdicament a Batecs, Sorolla’t i Temps de Franja.

Martí Badia, Marc (Massalió, 1982), llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, redactor i col·laborador de Temps de Franja, coordinador del doble CD Sons del Matarranya (2007); és membre del grup musical Los Draps i del col·lectiu d’articulistes Lo Cresol. Ha treballat com a tècnic a l’Associació Cultural del Matarranya i actualment ho fa al diari La Comarca d’Alcanyís. Ha publicat algunes cançons i poemes en volums col·lectius.

Messeguer i Zapater, Carme (Fraga 1970), licenciada en Filologia clàssica i en Filologia catalana, professora de Secundària. És vicepresidenta de l’IEBC des del 2005 i la responsable de la pàgina PPCC de la revista Temps de Franja. Compromesa en la defensa del català a l’escola i als diferents àmbits socials

Micolau Burgués, Juli (La Freixneda, 1971), nascut circumstancialment a Alcanyís, de formació autodidacta, ha treballat el camp i la rabera i actualment viu i treballa a l’Alt Penedès. Ha publicat els reculls poètics Manoll (1997) premi Guillem Nicolau de 1997 i Esfera. Traspunt en la serena (2001) premi Pedro Saputo de 2002 i el 2008 obtingué per segona vegada el premi Guillem Nicolau amb el recull D’un sol esclop. Va col·laborar a l’última etapa de Sorolla’t, i a les revistes locals Kalat-Zeyd, Plana Rasa i L’Eixam, i ha estat redactor esporàdic i col·laborador habitual a Temps de Franja en ocasions amb el pseudònim Tonet Pallarés. Formà part d’abril a novembre de 1999–del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents.

Momblant Ribas, Marta (Barcelona, 1969), resideix a Beseit des del 2006, llicenciada en Història de l’Art i ha fet cursos d’Arts Escèniques. Després de llargs viatges esdevindrà directora teatral i portarà a la pràctica els seus coneixements en una quinzena llarga d’obres clàssiques. Com a escriptora teatral per ha portar a escena s’hi conten les obres Resposta a  Cartes impertinents (2009), Continuar (1998) i Simar (2001). Ha publicat Fora de temps, fora de lloc (2010) a la col·lecció Lo Trinquet. És guanyadora del Guillem Nicolau 2009 amb la novel·la La venta de l’Hereva (2010) . Col·labora a la columna setmanal Lo Cresol i a Temps de Franja.

Montclús Esteban, Joaquim (Calaceit, 1957), nascut circumstancialment a Tortosa, resideix a Barcelona, llicenciat en Història. Ha publicat Una vila medieval entre fronteres: Calaceit als segles XII i XIII (1987) i, com a assagista o articulista, La Franja de Ponent, avui (1984) i La catalanitat de la Franja de Ponent (1999). Col·laborà, ocasionalment a Desperta ferro!, Batecs i Sorolla’t, i habitualment a Temps de Franja i en diversos mitjans de comunicació de Catalunya i el País Valencià.

Moret Coso, Hèctor (Mequinensa, 1958), resideix a Barcelona des de 1968, llicenciat en Filologia Catalana, professor d’ensenyament secundari en aqueixa ciutat, ha publicat amb el quasi pseudònim Hèctor B. Moret, els poemaris Pentagrama (1987), Parella de negres (1988), Ròssecs (1992), Al cul del sac trobarem les porgueres (1993), Antídots (1996) Temps pervers (1999) i l’antologia In Nuce (2004); tota la seua producció poètica s’ha aplegat en volum a Camp clos (2006). Autor de diversos estudis a propòsit de la llengua i la literatura catalanes a l’Aragó, com ara Sobre la llengua de Mequinensa (1984) i Indagacions sobre llengua i literatura catalanes a l’Aragó (1998). Col·labora, amb el pseudònim Esteve Betrià, a la revista Temps de Franja i al setmanari La Veu de l’Ebre, amb textos aplegats, en part, en el volum Circumloquis i remostrons (2003) i com a redactor amb el pseudònim Berenguer de Mussots. Com a editor ha dirigit les col·leccions Quaderns de la Glera, Quaderns de les Cadolles i Quaderns del Cingle i l’eina d’intercanvi literari Styli locus. Ha signat alguns contes i narracions amb el pseudònim Marc Cornell.

Motis Purroy, Josefina (Albelda, 1944), resideix a Barcelona des de 1965, llicenciada en psicologia, s’ocupa professionalment de persones discapacitades; redactora ocasional de Desperta ferro!, Temps de Franja i de la revista local La Rambla d’Albelda.

Navarro Gómez, Pere (Cambrils, 1958), doctor en Filologia Catalana, és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. D’entre els seus treballs cal anotar els estudis dedicats, ni que sia parcialment, als parlars de l’Aragó catalanòfon meridional Els parlars de la Terra Alta (1996), Aproximació geolingüística als parlars de la Ribera de l’Ebre (2000) i Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya (2005).

Nogués Furió, Pepa (Carlet la Ribera Alta, 1972), resideix a la Terra Alta i el Matarranya a partir de 1998, viu a la Portellada des de 2007; antropòloga de formació especialitzada en etnologia i tècnica cultural; col·laboradora ocasional de Temps de Franja i habitual de la revista local Kalat-Zeyd. Ha organitzat les exposicions Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar (2002) i amb M. Gimeno, H. Moret i R. Solana La llengua catalana a l’Aragó (2005).

Pallarés Soro, Carmeta (La Ginebrosa, 1947), mestressa de casa, el 1963 passa a viure a Barcelona i des del 1971 resideix a Badalona. Tot i que gairebé sempre es val d’una ortografia sui generis basada en l’ortografia del castellà en les col·laboracions en la premsa local (Talayola de la Ginebrosa i La Comarca d’Alcanyís), en ocasions ha emprat l’ortografia catalana en col·laboracions en l’anuari Cinga o en poemes publicats en volums col·lectius.

Palomar Abadia, Salvador (Reus, 1956), antropòleg de formació, és autor, en col·laboració amb Montsant Fonts, de l’estudi La festa de Sant Antoni al Matarranya (1993). Col·laborà a Sorolla’t.

Puch Foncuberta, Enric (Vall-de-roures, 1956), arqueòleg i historiador de formació, ha col·laborat a Sorolla’t, en les revistes locals Gaceta del Matarraña, Blanc i Negre i La Comarca i en diverses publicacions especialitzades amb treballs i articles sobre les èpoques més reculades de la història del Matarranya. Autor d’El poblament ibèric i romà a la Terra Alta (1996),  La Semana Santa de Valderrobres (1998) i, amb Carles Sancho, de l’estudi Toponímia i antroponímia de Vall-de-roures (2000).

Quintana Font, Artur (Barcelona, 1936), lingüista, bibliotecari a Espira del Palatinat, traductor, folclorista, professor universitari de català a Heidelberg (Alemanya), doctor en Filologia Romànica (Hispànica) i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica); resideix a la Codonyera, vinculat des de 1966 a les terres aragoneses de llengua catalana, a les quals ha dedicat nombrosos treballs i estudis entre els quals destaquen la tesi doctoral El parlar de la Codonyera. Resultats d’unes enquestes, l’antologia El català a l’Aragó (1989), la gramàtica adaptada al català de l’Aragó La nostra llengua. Gramàtica de llengua catalana (1984) i l’extens recull Xandra. Estudis aragonesos de llengua i literatura (2007), obra que conté la bibliografia científica, literària i de traductor d’aquest prolífic filòleg. Editor de Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. 1 Narrativa i teatre (1996), Bllat colrat. Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i Ribagorça. 1. Narrativa i teatre (1997) i Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989) (2002); ha estat col·laborador esporàdic a Batecs, Cinga i Kalat-Zeyd i habitual a Sorolla’t i Temps de Franja ací sovint amb els pseudònims Júlia Llambert i Carme Fané. Com a articulista forma part del col·lectiu Lo Cresol i com a narrador és autor de La Vall de Balat (Memòria de l’Aragó 1948-2003) (2003). Presideix des de la seua fundació la coordinadora Iniciativa Cultural de la Franja.

Rajadell Andrés, Lluís (Vall-de-roures, 1965), treballa com a redactor a la delegació a Terol del diari Heraldo de Aragón, ha publicat els reculls de narracions a partir de la transmissió oral de la història més recent del Matarranya Tret de la memòria (1992) i Mort al monestir (2003), la novel·la A la vora del riu (2003), i la crònica 1956, l’any de la nevada (2007) en la col·lecció Lo Puig de l’Associació Cultural per a la Recuperació del Patrimoni de Vall-de-roures (Repavalde). Va col·laborar a Sorolla’t i en les revistes locals Gaceta del Matarraña, Blanc i Negre i La Comarca. Va estar redactor en cap de La Comarca (1989-1990) i és el redactor, des del primer moment, més assidu des del Matarranya de Temps de Franja. És membre del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents.

Riva Muñoz, Tomàs (Queretes, 1934-Lugano —Suïssa—, 2004), impressor i fotògraf, va residir a Suïssa des de 1960. Recol·lector de contes de Queretes en Lo banc de la paciència i altres narracions (1999) —en edició a cura d’A. Quintana—, és autor de la col·lecció de fotografies (1965-1977) Quan érem emigrants (2002).

Sancho Meix, Carles (La Vall del Tormo, 1952), resideix a Vallirana des de 1983, professor de geografia i història a l’ensenyament secundari de Vilafranca del Penedès i Vallirana, redactor habitual a Temps de Franja on esporàdicament signa amb el pseudònim Arnau Timoneda i ocasional a Batecs, animador cultural i investigador de la cultura popular del Matarranya d’obra prolífica, ha col·laborat a Sorolla’t i en les revistes locals Nosotros, Gaceta del Matarraña, Kalat-Zeyd, Plana Rasa, Lo Portal, Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses, Sorolla’t informatiu,… És autor, amb Enric Puch, de l’estudi Toponímia de Vall-de-Roures (2000) i editor del segon volum de Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. 2 Cançoner (1996) i, amb Joan Camps, de Toni Llerda, terra i llengua (2006). Forma part del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents i ha tingut cura de l’edició de Deu anys de «Viles i gents» (2007).

Sasot Escuer, Màrio (Saidí, 1951), professor de llengua castellana i literatura a l’ensenyament secundari a Saragossa, periodista i músic, és autor de les antologies Així s’escriu a la Franja (Antologia comentada d’autors de l’Aragó catalanòfon) (1995) i Joglars de frontera (La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon) (1997) premi Guillem Nicolau de 1995, de la guia didàctica El café de la Rana (1993), redactada amb motiu de la traducció al castellà d’El cafè de la Granota de Jesús Moncada, i coautor de la monografia Aproximació descriptiva a la llengua de Saidí (1996). Director de la revista mensual Temps de Franja on signa ocasionalment les seues col·laboracions amb els pseudònims Marià Àlvarez i Felip Berenguer i del Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada a les escoles de la Franja; col·laborà com a redactor a Desperta ferro! i Batecs.

Sorolla Vidal, Natxo (Pena-roja, 1980), sociòleg de formació, membre del grup de rock en català Los Draps, ha col·laborat ocasionalment a Temps de Franja –esporàdicament amb el pseudònim Pau Era– i a l’anuari Ripacurtia. Treballa en el camp de la sociolingüística i les xarxes socials i ha participat en l’explotació de diferents enquestes sociolingüístiques. És membre del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents. Manté el bloc la franja.

Subirats Aleixandri, Andreu (Tortosa, 1968), resideix a Barcelona i passa temporades a la Freixneda, professor d’institut i dóna classes a l’Ateneu Barcelonès. Guanyador del premi de poesia 1989 Ventura i Gassol de Selva del Camp. Participà en el llibre col·lectiu L’illa del bous (1989) i ha donat a conèixer la seua obra en recitals i acompanyat de músics. Ha publicat L’ull de l’entorn (2006) i la traducció de les Balades de François Villon. Part de la seua obra surt publicada en diverss antologies i té molta obra inèdita. En 1999 va ser ponent de les Jornades de la Secció Filològica de L’IEC a Tortosa. Amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt (2007) publicà el treball Escriptors i intel·lectuals catalans davant la gran guerra. Actualment realitza i produeix espectacles poètico-musicals.

Subirats i Sebastià, Emigdi (Tortosa, 1967), llicenciat en filologia anglogermànica per la Rovira i Virgili, professor d’anglès i d’alemany. Ha publicat les novel·les Tomàs Sierra, Vora l’Íber, Expedient 3295 i Dies d’anhels i  les biografies de Juan Cid Mulet, Roc Lloc i Convalia i Emili Botet. Coordinador i redactor de llibres de història -Amposta i Campredor-, i antòleg de poesia ebrenca i matarrranyenca en Lletres de casa. Ha participat en reculls col·lectius de poesia com A mans obertes i Per un futur sense llàgrimes, també en reculls de prosa com El riu que parla, i ha publicat en revistes com La Veu de l’Ebre, l’Estel, Minhardt, Saó, Amposta i altres.

Terès Bellès, Carles (Barcelona, 1962), dissenyador gràfic de formació i ofici, de pares d’Estopanyà (Ribagorça) i Cretes (Matarranya), resideix a Torredarques (Matarranya) de 1993 ençà. Col·laborador habitual, des de 2003, de Temps de Franja, ha publicat narracions en català a Sorolla’t i en la revista infantil, editada a Barcelona, Cavall Fort. Ha publicat (2012) la novel·la Licantropia —premi Guillem Nicolau del 2011— i una segona edició revisada en Edicions de 1984. És membre del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents. Manté el bloc L’esmolet.

Vidal Fígols, Pasqual (Massalió, 1946), agricultor de professió. De formació autodidàctica, animador cultural i investigador interessat pels costums i les tradicions populars del Matarranya en general, i de Massalió en particular, cosa que l’ha portat en diferents ocasions a il·lustrar els costums i el paisatge de la comarca. Autor, com a redactor i il·lustrador, dels volums Festes i tradicions de la comarca del Matarranya. Vila de Massalió (1998), A la falda de la iaia (Literatura oral de Massalió) (2005). El 2006 va rebre, amb Margarita Celma, el XVI premi Pau Vila atorgat per la Universitat de Barcelona pel treball didàctic Fa un munt d’anys al Matarranya. Ha estat col·laborador, entre altres, de Sorolla’t, Gaiteros de Aragón i Rolde i de la revistes locals Kalat-Zeyd, La Comarca i Plana Rasa, i redactor ocasional de Temps de Franja.


3) Altres escriptors, socis d’ASCUMA, amb llibres publicats i/o col·laboradors habituals a la premsa o revistes

Micolau Adell, José Ignacio (Torre del Comte, 1958), llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, historiador de criteri propi, des de 1981 és arxiver i bibliotecari de l’Ajuntament d’Alcanyís i fundador del CESBA. Va tenir cura de la publicació en facsímil (1981) del “Boletín de historia y geografia del Bajo Aragón”.  Va redactar les presentacions de la figura de l’historiador regeneracinista calaceità, Santiago Vidiella. Autor de nombrosos articles de divulgació en premsa, revistes especialitzades i obres col·lectives, com La literatura en el Bajo Aragón, del Libro de las comarcas (2007) i autor sol·licitat de pròlegs. Ha publicat el llibre compilatiu Cuestiones Bajoaragonesas (2009). Treballa permanentment en la formació del gran arxiu-biblioteca d’Alcanyís. Membre del Consell Superior de Llengües d’Aragó des del 2010.

Molins Margelí, José Ramón (la Codonyera, 1954), diplomat en dret, historiador de formació autodidàctica, des de l’any 1978 treballa en el camp de la cultura del Baix Aragó. Ha escrit, juntament amb Miguel Sanz Parera, La Codoñera en su historia, volums 1 (1995), 2 (2000) i 6 (2006). Ha fet incursions en el camp de la poesia.

Mur Gimeno, Ramón (Pamplona, 1944), d’arrels de Bellmunt de Mesquí, filòsof, teòleg, historiador i periodista. Director de “La Comarca” d’Alcanyís i redactor d’“El Correo Español. El pueblo vasco” Ha publicat la novel·la Sadurija (1990) sobre els annals de la casa Membrado, l’estudi Genuino de la tierra (2007) sobre el regeneracionista baix-aragonès, Juan Pío Membrado i la novel·la Huellas de herradura (2009). Ha estat columnista del “Diario de Teruel”, ha prologat diversos llibres i destaca per la seua habilitat articulista. Promotor de les columnes “Viles i Gents” i “Lo Cresol”, activista cultural empedreït  de la vila de Bellmunt i de tot el Baix Aragó i mantenidor de l’arxiu de Juan Pío Membrado. Col·labora en Temps de Franja i manté el bloc Entre páginas.

-


Inici pàgina