ASCUMA

1) ON SOM?

Contacta’ns

Adreça: carrer Major, 4

44610 CALACEIT

Telèfon: 978 85 15 21

Correu: administracio@ascuma.org

Correus a extingir: acmatarranya@gmail.com,

associacioculturalmatarranya@hotmail.com

Membre de: Adherida a:

2) QUI SOM?

L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) és una entitat sense ànim de lucre que treballa per la defensa, promoció i la dignificació de la llengua i la cultura de la comarca del Matarranya i dels municipis de parla catalana del Baix Aragó.

Va nàixer arran de la II Trobada Cultural del Matarranya, que va tenir lloc a la Freixenda al 1989, quan un grup d’hòmens i dones van veure la necessitat urgent de deixar de banda els localismes i treballar junts a nivell comarcal.

Actualment l’ASCUMA compta amb prop de 400 associats de tots els pobles de la comarca natural.

3) JUNTES I FUNDACIÓ

3.1) Junta Directiva actual

President: Josep Maria Baró i Pujès (Vall-de-roures)

Vice-president 1er: Carles Sancho Meix (la Vall)

Vicepresidenta 2ª: Maria Dolores Gimeno (Maella)

President d’Honor: Artur Quintana i Font (la Codonyera)

Secretari: Javier Arrufat Molinos (Mont-roig)

Tresorer: Hipòlit Solé Llop (Nonasp)

Vocal: Antoni Bengochea Lombarte (Calaceit)

Vocal: José Miguel Gràcia Zapater (la Codonyera)

Vocal: Ramón Mur Gimeno (Bellmunt)

Vocal: Ramon Royo i Blanc (Beceit)

Juntes d’ASCUMA 1989-2011

3.2) Fundació i Presidents d’ASCUMA

L’Acta fundacional va estar signada per Lluís Rajadell, José Querol, Toni Llerda, José Manuel Aragonés, Ricard Solana, Trini Albesa, Mercé Pallarés i Pasqual Vidal, encara que també, a les reunions prèvies a la fundació legal i més concretament a la reunió de Vall-de-roures, van assistir Desideri Lombarte, Jesús Segurana i Mercé Gimeno, entre altres. Com a socis fundadors, a part de tots les persones esmentades, van signar l’acta: Rosalía Gil, M. Carmen Alcober, Esteban Alcoberro, Paulí Fontoba, José Bengochea, Daniel Omella, Mercé Pallarés, Teresa Lomarte i Teo Puente. Altres persones que van participar en la fundació d’ASCUMA no van signar l’acta, com Artur Quintana i tal vegada algú més.

Presidents fins avui:

1er: Antoni Llerda i Juan( Queretes) (agost 1989-octubre 1991)

2n: José Manuel Aragonés Erruz (la Freixneda) (octubre 1991-gener 1994)

3er: José Querol Pascua “Marco” (la Freixneda) (gener 1994-desembre 1994)

4rt: Hipòlit Solé Llop (Nonasp) (gener 1994-gener2007)

5è: José Miguel Gràcia Zapater (la Codonyera) (gener 2007-febrer 2011)

6è: Josep María Baró i Pujès (Vall-de-roures) (febrer 2011- )

4) OBJECTIUS

L’estudi i la divulgació de la llengua catalana, la història, la geografia, la cultura i les tradicions pròpies de la comarca.

El suport a la producció cultural, literària i artística dels seus associats.

5) ON TREBALLEM?

L’àmbit natural, però no exclusiu, d’actuació de l’ASCUMA comprèn tots els municipis catalanoparlants de la província de Terol i les poblacions de Maella, Favara , Nonasp i Faió de la província de Saragossa. Són 29 pobles i 16.000 habitants, a més dels segons residents.

A partir de la comarcalització d’Aragó, els municipis del Matarranya han estat integrats en tres comarques diferents: 18 municipis han passat a formar la comarca del Matarranya (Llei 7/2002 de creació de la Comarca del Matarraña/Matarranya), els 7 de la Vall del Mesquí i del Bergantes han passat a la comarca del Baix Aragó (Llei 10/2002 de creació de la Comarca del Bajo Aragón) i els 4 municipis del Baix Matarranya han passat a la comarca del Baix Aragó-Casp (Llei 12/2003 de creació de la Comarca del Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp).

El nostre àmbit d’actuació, el Matarranya i les valls del Mesquí i del Bergantes —un total de 29 municipis—, és un territori poblat des de ben antic. Sembla que els primers assentaments es remunten a l’Epipaleolític. Amb els ibers es creen molts poblats que després seran ocupats per les succesives cultures que han dominat el territori i que també fundaran assentaments nous; els romans, els visigots i, sobretot, els àrabs. Durant l’època medieval i moderna, va haver-hi un fort creixement, del qual n’és testimoni la monumentalitat dels edificis de les nostres poblacions, algunes declarades conjunt historicoartístic. Aquesta riquesa ve donada, majoritàriament, per la important producció agrícola i per la seua situació geogràfica al bell mig de la Corona d’Aragó; la qual cosa, per un altre costat, l’ha convertit en escenari de nombroses confrontacions. Les guerres, juntament amb les diferents crisis del camp, frenen el desenvolupament d’aquesta zona i n’impulsen el despoblament, el qual s’inicia a finals del segle XIX i s’incrementa abastament amb la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la posterior dictadura i, sobretot, amb la catastròfica gelada de l’any 1956. Per això, no és estrany trobar molts matarranyencs a Barcelona, principalment, però també a Saragossa i a l’estranger. A finals dels anys 70, s’inicia un procés de desenvolupament agrari i ramader i, des dels anys 90 del segle passat, emergeix amb força el turisme rural. Cal dir que a partir de llavors s’ha aturat el fort despoblament i el Matarranya ha començat a ser receptor de població.

A aquesta zona és parla català des del segle XII, com a conseqüència de la repoblació de gent provinent principalment de les terres lleidatanes, després de la conquesta als àrabs de la zona. A començaments del segle XVIII, amb el Decret de Nova Planta, Felip V imposà el castellà com a única llengua oficial a tot l’Estat. Malgrat perdre la sua situació de privilegi, el català continua sent pràcticament l’única llengua dels matarranyencs fins ben entrat el segle XX, tot i que amb una forta disglòssia: la llengua que s’utilitza a nivell oral i informal per més del 95 per cent de la població, és substituïda pel castellà a nivell formal i escrit.

Tot i que als anys 80, amb la il·lusió de la democràcia, s’inicia un fort moviment cultural per la reivindicació de les llibertats i la llengua catalana, del qual és hereva l’ASCUMA, ni el primer Estatut d’Autonomia d’Aragó, ni l’actual van establir la cooficialitat del català i l’aragonés —l’altra llengua minoritària d’Aragó— encara que s’admet la denominació de llengües pròpies i històriques en la nova Lei de Llengües, aprovada per les Corts d’Aragó, el dia 17 de desembre del 2009. La història d’ASCUMA esta farcida d’actes reivindicatius demanant la cooficialitat, tal com ho ordena la Constitució Espanyola.

6) ACTIVITATS

6. 1) Activitats culturals

Jornades de presentacions de llibres, taules rodones, exposicions, concerts, fires, xerrades, etc.

Trobada Cultural del Matarranya, cada estiu en un municipi del territori natural d’actuació.

17a-trobada015 18a-trobada016 19a-trobada017