image/svg+xml image/svg+xml image/svg+xml image/svg+xml

Associació Cultural Matarranya

30a Trobada Cultural a la Portellada

// M. D. Gimeno Puyol

L’Associació Cultural del Matarranya va celebrar el 18 de novembre la seua 30a trobada anual, una activitat que vol fer difusió cultural en algun poble matarranyenc, agermanant socis i veïns. Continuada en el temps, en data variable i alguna interrupció presencial durant la pandèmia, constituís un gran mèrit en temps de crisi de l’associacionisme tradicional, aquell que busca la presència física de cares i veus.

Enguany, l’elegida va ser la Portellada a proposta d’algun soci local, un encert perquè s’hi commemorava la concessió del privilegi de vila el 18 de novembre de 1784, independitzant-la del municipi de la Freixneda. Dos festes en una. Uns cartells amb la programació van circular per les xarxes socials i algunes parets. La preparació és un mèrit afegit quan les forces humanes estan esperdigolades geogràficament i s’han de posar d’acord els diferents organitzadors. Allí tot va estar a punt. 

Podeu llegir l’article sencer de M. D. Gimeno sobre la jornada en aquest enllaç a Temps de Franja.

50è Col·loqui de la Societat d’Onomàstica, a Calaceit i Mequinensa

// Berenguer de Mussots

Ara fa just 30 anys de la celebració el 21 i 22 d’octubre de 1994 del XIX Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica a la ciutat de Fraga. En aquella ocasió de les 21 aportacions només dues no feien referència directa a l’onomàstica de l’Aragó catalanòfon. Les actes d’aquest col·loqui es publicaren el juny de 1996 en el número 65 del butlletí interior de la Societat d’Onomàstica.

Enguany —entre el 24, 25 i 26 de maig— s’ha celebrat a Mequinensa i Calaceit un segon col·loqui de la Societat d’Onomàstica en terres aragoneses de llengua catalana, en aquesta ocasió amb l’organització de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i amb la col·laboració de l’Associació CUltural del Matarranya, entre d’altres entitats. S’hi han presentat quatre ponències i 20 comunicacions, que en bona part tenen com a referents tant l’Aragó aragonòfon com el catalanòfon, així com la resta de territoris del domini lingüístic de la llengua catalana.

Podeu llegir la crònica sencera del col·loqui en aquest enllaç a Temps de Franja.

Apareix ‘Tomàs Bosque canta Desideri Lombarte’

Ja és a la vostra disposició el llibre-disc ‘Tomàs Bosque canta Desideri Lombarte‘ En aquest treball Tomàs Bosque fa un merescut homenatge a Desideri Lombarte i eleva els seus poemes a una categoria superior, els recrea musicalment, els converteix en cançó i els interpreta buscant d’apropar-se a l’expressivitat del seu creador, per intentar donar més autenticitat als textos. Ha estat editat pel mateix autor i per l’ASCUMA, i ha comptat amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA, Rolde de Estudios Aragoneses, l’Ajuntament de Pena-roja, el Grupo de Acción Local Bajo Aragón-Matarraña, la Comarca del Matarranya/Matarraña i l’Instituto de Estudios Turolenses.

El podeu adquirir a la secció Contacte posant-hi les vostres dades i marcant l’opció “Vull adquirir una publicació”.

Llibre disc ‘Tomàs Bosque canta Desideri Lombarte’ (Foto Terès&Antolín)

El Premi Mariano Nipho 2019 de Cultura a ASCUMA

L’Associació Literària Poiesis i la publicació Compromiso y Cultura d’Alcanyís han atorgat a l’Assocció Cultural del Matarranya el premi “Mariano Nipho” 2019 dintre de la categoria de Cultura.

L’acte de lliurament del premi es celebrarà al Teatre Municipal d’Alcanyís, el dissabte 30 de novembre a les 20:00 hores, i serà recollit pel Presidentd’Honor d’ASCUMA, Artur Quintana i Font.

NOTA DE PRENSA Mariano Nipho 2019 (1)

“Les mesures tradicionals i antigues de la Franja”, llibre de Francesc Teixidó

Les mesures tradicionals de la Franja
Les mesures tradicionals de la Franja

Les mesures tradicionals i antigues a la Franja, extraordinari treball de Francesc Teixidó i Puigdomènech, número 11 de la Gavella, col·lecció d’Iniciativa Cultural de la Franja. El resultat d’una exhaustiva investigació i anys de treball de camp pels pobles de la Franja. Moltes unitats que encara es conserven en cases particular o museus. Actualment, en el medi rural, encara es mesuren elements amb aquestes mesures.

30 anys d’ASCUMA

El 22 de setembre de 1987 va tenir lloc la primera Trobada Cultural del Matarranya a Vall-de-roures, i el 1989 la segona a la Freixneda. Arran d’aquesta segona Trobada un grup d’hòmens i dones van veure la necessitat urgent de deixar de banda els localismes i treballar junts a nivell comarcal i van fundar l’Associació Cultural del Matarranya. Per tant aquest any 2019 celebrarem el 30è aniversari de l’Associació. Anirem anunciant els actes de l’esmentada celebració.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAXarxes: https://www.facebook.com/associacio.ascuma

https://twitter.com/hashtag/lafranja?src=hash

La 28a Trobada Cultural del Matarranya

La 28 Trobada Cultural del Matarranya va començar, el diumenge 18 de novembre a les 10 del matí al teatre de la Germandat de Calaceit, amb la cordial rebuda per part de l’alcalde de la vila Josep M. Salsench i del president de l’entitat organitzadora, l’Associació Cultural del Matarranya, Joaquim Montclús que va presentar la programació de la jornada.

Seguidament es va formar la primera taula redona “Tenim llengua per a anys?” amb uns escollits participants que asseguraven un debat molt interessant:

Ramon Sistac i Vicén, barceloní, de família originària de Camporrells –la Llitera-, professor i doctor de dialectologia de la Universitat de Lleida, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i col·laborador de Temps de Franja.

Joan Maluquer i Ferrer, barceloní, llicenciat de filologia clàssica, editor, vicepresident de l’Ateneu de Barcelona i president de la Comissió de Cultura i gerent i secretari de l’equip rector de la Universitat Catalana d’Estiu.

Àlex Susanna i Nadal també barceloní, amb casa a Calaceit, poeta, gestor cultural, editor, traductor, articulista, professor a la URV de Tarragona, ex director de l’Institut Ramon Llull i director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural.

Isidor Marí i Mayals, eivissenc, ha estat professor de la Universitat de les Illes Balears, sotsdirector general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, músic i compositor i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Pietro Cucalon Miñana, saragossà de Codos, actualment viu a Aiguaviva, mestre a la Ginebrosa, Aiguaviva i Mas de les Mates, Premi Franja 2008, director de Centre Rural Agrupat de Castellot, ex assessor del Departament de Política Lingüística del Govern d’Aragó i col·laborador de Temps de Franja.

Natxo Sorolla Vidal, matarranyenc de Pena-roja, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona, ha estudiat els casos de substitució lingüística a la Franja i col·laborador de Temps de Franja.

Després de la presentació del tema de debat i dels participants, per part del coordinador de la taula Carles Sancho, vicepresident d’Ascuma, Ramon Sistac va iniciar les intervencions per parlar de Pompeu Fabra, com a merescut homenatge en la celebració del centenari de la publicació de la primera gramàtica catalana el 1918. Seguidament es parlà de la situació i el futur de la llengua al Principat, a les Illes, a la Franja i al Matarranya. Tots els participants a la taula van coincidir en la importància de l’actitud i de la valoració dels propis parlants en l’ús de la llengua per assegurar la seua pervivència. També és imprescindible, per assegurar el futur del català en el territori, la consolidació i el desenvolupament del seu ensenyament en els centres educatius. En les intervencions quedà evident la diferent situació de la llengua ens els territoris de parla per raons polítiques, econòmiques o demogràfiques. Després des del públic hi van haver moltes i interessants intervencions sobre els temes tractats en el debat.

Acabada la primera taula hi va haver un descans de 30 minuts per prendre el cafè de mig matí al Raconet de la Plaça i, seguidament, es va formar la segona taula redona “La Franja avui, mite i realitat” amb els següents participants de reconegut prestigi:

Vicent Sanchís i Llàcer, valencià, periodista i escriptor, professor de Ciències de la Informació de la URL amb diversos llibres al seu haver, ha estat director del diari Avui i vicepresident d’Òmnium Cultural. Actualment és director de Televisió de Catalunya. Té uns quants guardons.

Empar Moliner i Ballesteros, de Santa Eulàlia de Ronçana -Vallès Oriental-, escriptora, actriu i periodista, ha escrit contes i novel·les. Articulista d’Avui, Ara i El País, col·laboradora d’El Matí Ràdio i els Matins de TV 3. Es caracteritza pel seu sentit de l’humor.

Anna Arqué i Solsona, lleidatana, especialista en Direcció de Màrqueting i formació en el àmbit de l’empresa, directora de projectes internacionals, té un important bagatge sociocultural i polític. Gran activista per la independència de Catalunya, (coordinadora de comunicació internacional).

Josep Sánchez Cervelló, de Flix –Ribera d’Ebre-, historiador, catedràtic de la URV, especialista en temes portuguesos, fill adoptiu de Tarragona. Té diversos obres publicades de temes portuguesos i altres.

José Miguel Gràcia Zapater, de la Codonyera -Baix Aragó-, economista de professió, tardanament s’ha dedicat al món de les lletres, poeta, aficionat a les arts plàstiques, articulista i audiòfil. Ha estat president d’ASCUMA i col·laborador de Temps de Franja.

Després d’obrir la taula, la coordinadora María Dolores Gimeno, vicepresidenta d’Ascuma, va donar entrada a les intervencions segons ordre de llunyania respecte al territori de la Franja. La pregunta va ser la mateixa a tots el participants –La Franja avui, mite i realitat, què en penseu?–, tot i que les respostes van obrir un ventalls d’afirmacions i reflexions tan ample com la experiència i coneixements del participants feia preveure, sobrepassant tots els cinc minuts previstos, amb exposicions ben  interessants. El tema és va obrir molt més durant el període de les intervencions i preguntes dels assistents. Van sortir temes com la real despoblació dels territoris de la Franja, les relacions amb el Govern d’Aragó, la manca de comunicacions entre els territoris franjolins i, per contra, les bones relacions amb els territoris catalans més propers, la influència del procés català, la creixent catalanofòbia de les institucions aragoneses i un important grups de població i molts més temes.Tot seguit una quarantena dels assistents van baixar a la Fonda Alcalà on continuarien les xerrades mentre compartien el dinar de germanor.

A les 18 hores a la Germandat, com a cloenda de la 28 Trobada Cultural del Matarranya, concert poètic-acústic del grup queretà Ya Babé que ha musicat poemes d’escriptors franjolins, entre ells el pena-rogí Desideri Lombarte a qui li han dedicat recentment el CD ‘Cantant a Desideri’.

Lluís Roig i Miquel Meix

Veure més fotos a: https://tempsdefranja.org/capsalera/la-28a-trobada-cultural-del-matarranya-a-calaceit/

image/svg+xml Cultura, Llengua, Territori
i volem seguir sent

Fes-te soci d'ASCUMA i ho faràs possible

Associació Cultural del Matarranya
C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.
T. 978 85 15 21
Enviar correu electrònic