image/svg+xml image/svg+xml image/svg+xml image/svg+xml

Associació Cultural Matarranya

Votació de la Llei de Llengües

laljaferia(Article d’Artur Quintana)

El 17 de desembre es va votar la Proposició de Llei de Llengües que el PSOE presentava en solitari a les Corts. El  nombrós públic que hi havíem acudit ens vam trobar que no tots cabíem a la tribuna de l’hemicicle, i bastants es van haver d’aconformar amb veure la votació des del Saló de Videos. La votació s’incià justificant per part dels partits la seua aprovació o no de la Llei. Els partits de dreta, el PP i el PAR van negar amb vehemència que a l’Aragó es parlés català, sinó tan sols modalitats lingüístiques, i que l’únic que importava era conservar aquestes modalitats, que en tot cas, mai no podrien a les comarques orientals de l’Aragó rebre el nom de català. Això que semblava anar només en contra del catalá –el mot maleït que va dir irònicament i sense anomenar-lo el portaveu del PSOE Carlos Álvarez- anava de retruc també en contra de l’aragonès, ja que de tirar endavant la proposta dretana impediria qualsevol provatura de unificació de l’aragonès. En el cas del català l’unic que aquests partits desitjaven, però, era fer-lo desaparèixer, genocidi cultural ras i curt. Els motius de l’oposició dretana al projecte de Llei de Llengües venien doncs motivats per l’arrelat anticatalanisme a l’Aragó, que aquest darrers dies havia estat atiat fins a no poder més per part del PP, del PAR i de les diverses plataformes agrupades a l’entorn de “No parlem català” de consonància amb l’actitud intolerant del nacionalisme castellà per ells representat, que no admet cap altra llengua espanyola de ple dret al costat del castellà. Quedava clar´que votarien no a la Llei de Llengües.
L’esquerra -PSOE, JA i EU- justificà de manera prou diferent les seues votacions: des del rebuig (EU) a l’aprovació incondicional (PSOE) o a contracor, com a mal menor (JA), però coincidint tots que tant l’aragonès com el català són llengües pròpies de l’Aragó i que cal ensenyar-les i fomentar-les, sense menyspreu, això sí, de les corresponents modalitats. El PSOE es va mostrar satisfet que s’haguessen aprovat apròximadament dos terços de les esmenes que havien presentat els altres partits i que per tant es podia parlar d’un text de consens. La JA declarà que s’havien acceptat bastants de les seues esmenes però no pas les dues bàsiques: cooficialitat ni ensenyament del català a les escoles per a tothom, amb la qual cosa ens trobàvem davant d’una llei de mínims, declararen tanmateix que votarien a favor de la Llei –encara que a contracor, això no ho van dir però era evident que tothom sabia que ho pensaven, ja que vista la correlació de forces a les Corts, si es rebutjava la Llei era clar que difícilment en un termini previsible es podria obtenir una llei millor. IU, que ho tenia més fàcil, ja que el seu vot no tenia caràcter decisori a l’hora d’aprovar o no la Llei -però sí el de la JA-, va declarar que rebutjava la Llei bàsicament perquè aquesta incomplia -com així era- les dues premisses bàsiques per a la normalització de l’aragonès i del català: la cooficilitat d’ambdues llengües i el seu ensenyament a tothom a les escoles.
Es passà després a la votació pròpiament dita, que es va allargassar hores i hores, ja que es votava article per article i , dins de cada un, esmena per esmena. Això es feia monòton però calia resistir perquè hi havia massa cosa en joc. Es produiren alguns clímaxs: així EU i JA van votar en contra de l’esmena presentada pel PAR segons la qual els municipis podien donar a la llengua parlada al seu territori el nom que vulguessen, i el mateix va passar quan es va demanar la derogació de la Llei de Patrimoni que deixava oberta una escletxa a la cooficialitat. Aquestes dues importants esmenes es van aprovar amb els vots del PSOE, PP i PAR i sense els d’EU ni JA. La Llei, tal com l’havia proposada el PSOE i amb les esmenes acceptades va quedar aprovada amb 34 vots a favor per part del PSOE i la JA, 3O en contra del PP i PAR i una abstenció, la d’EU. Un diputat del PP i del PAR respectivament no van ser presents a la votació.
Aleshores els partits van fer un per un la declaració de cloenda justificant un cop més el seu vot i indicant la seua actitud davant del resultat final. Destacaré només que Jesús Bernal de la JA va aprofitar que la Llei ja hagués estat votada per parlar amb ple dret en aragonés i en català a les Corts sense córrer el risc d’esser escridassat, com li havia passat en altres ocasions anteriorment. El PP va sentenciar que la Llei només tindria una validesa de divuit mesos –els que queden per acabar l’actual legislatura- i Maria Herrero del PAR va fer unes declaracions d’anticatalanisme sense cap ni centener: indicà que si a Catalunya hi hagués un territori de llengua aragonesa mai de la vida aquells parlants catalans de llengua aragonesa estarien tan ben tractats com ara els aragonesos de llengua catalana –Maria Herrero, pel que es veu, ignora que a Catalunya hi ha una minoria de llengua occitana infinitament més ben tractada que la minoria de llengua catalana a l’Aragó.
Després vingué el moment de les felicitacions i les abraçades ja que a partir d’ara teníem mala lex, sed lex.

Artur Quintana


“Cobles d’anar i tornar” es presenta a Saragossa

cobles-danar-i-tornarLes associacions integrants d’Iniciativa Cultural de la Franja i la presidenta de la Junta de Districte del barri de San José de Saragossa  tenen el plaer de convidar-lo a la presentació del llibre de Màrio Sasot:

Cobles d’anar i tornar. Dotze anys del Concurs de Cobles Aragoneses en Llengua Catalana de l’Ajuntament de Saragossa.

L’acte tindrà lloc el dissabte 12 de desembre de 2009 a les 17,30 hores, al Centre Cívic “Teodoro Sánchez Punter”, Plaza Mayor número 2, del barri de Sant Josep de Saragossa.

A ell assistiran la regidora del districte, senyora Carme Gállego Ranedo, l’editor de la Collecció Quaderns del Cingle, Esteve Betrià, i l’autor, Màrio Sasot.

A continuació actuarà la rondalla de l’Associació “Verge de les dos Aigües” de Nonasp, que interpretarà algunes de les cobles del llibre.

Manifest d’Iniciativa Cultural de la Franja (Fira de Montsó)

“INICIATIVA CULTURAL DE LA FRANJA (ICF) NO ASSISTIRÀ A LA FIRA DEL LLIBRE ARAGONÈS DE MONTSÓ PER LA PRESSÈNCIA DE GRUPS QUE NEGUEN L’AGONÈS I EL CATALÀ.

Iniciativa Cultural de la Franja, entitat integrada per l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, el Centre d’Estudis Ribagorçans i els Consells Locals de la Franja s’ha mostrat interessada en fer arribar la llengua i literatura catalana pròpia de la Franja a la societat aragonesa mitjançant la seua presencia en anteriors edicions a la Fira del Llibre Aragonès, que anualment es celebra a Montsó. Anteriorment havia anunciat que no hi participaria més si es continuava oferint estand i institucionalització a entitats que neguen la presència del català a la Franja, contra la posició de les Universitats, la ciència i la legislació aragonesa.

Amb tot, l’edició de 2009 comptarà amb la participació d’aquests grupuscles que polititzen la llengua i què han estat qüestionats per haver-se manifestat, alguns dels seus membres, juntament amb grups polítics radicals, com Democracia Nacional i el Grup d’Acció Valencianista i haver intentat combatre, mitjançant querelles criminals, als que defensen la posició científica sobre les llengües d’Aragó. Així mateix i ara per ara aquests grupuscles formen part d’alguna plataforma contra les llengües pròpies d’Aragó, juntament amb membres de partits polítics —amb els quals es confonen— amb representació parlamentària.

Iniciativa Cultural de la Franja lamenta la institucionalització d’aquests grups, i manifesta que no participarà en fòrums i demostracions públiques que els legitimin. Iniciativa Cultural de la Franja aposta per la cooficialització, la normalització i la dignificació de la llengua catalana i aragonesa en aquells territoris on es parla, aposta pel rigor científic de les recerques, jornades i publicacions amb consonància amb el món universitari i acadèmic, i espera que es rectifiquin aquestes actuacions, apostant en properes convocatòries per la Cultura en majúscules i no per la Política o la cultura polititzada. Amb molt de gust, Iniciativa Cultural de la Franja i les associacions que la conformen, assistirien a la Fira del Llibre Aragonès de Monsó en els anys vinents.

A 1 de desembre del 2009.”

Junta ordinària d’ASCUMA

junta-220409De 5 a 7 de la tarda del dia 21, va tenir lloc a la seu de l’associació, la junta ordinària.
Desprès de l’informe del President sobre el balanç de la Trobada  Cultural  a Pena-roja,  sobre el Manifest de la proposició de la Llei de Llengües i el seu ressò als mitjans de comunicació, es va fer una revisió de les publicacions que en breu sortiran, així com les previsions per l’any vinent (Quaderns del Cingle, Lo Trinquet i altres)
Es va fixar la posició d’ASCUMA envers la assistència o no assistència a  la Fira del Llibre de Monsó.
Com el dia 20, el President i el soci Carles Sancho, membre del Consell Cientìfic de l’Instituto de Estudios Turolenses, havien assistit a la reunió del Consell Científic a Terol, van aprofitar per explicar els temes tractats amb referència a l’ASCUMA. Es debateren  i s’aprovaren diversos temes més.

Reunió Consell Científic de l’IET

Manifest i proposicions i esmenes a la Llei de Llengües

Iniciativa Cultural de la Franja, l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, el Centre d’Estudis Ribagorçans, Consells Locals de la Franja i Casal Jaume I de Fraga, han enviat als diferents mitjans de comunicació aragonesos el “Manifest”, en castellà, que podeu llegir tot seguit. Als Grups Parlamentaris de les Corts d’Aragó, a més del “Manifest”, se’ls ha enviat també les “Proposicions i esmenes” segons el PDF que veureu més avall.

“Manifest de les associacions culturals sota-signants de La Franja d’Aragó, sobre la proposició de Llei de Llengües

1r) A l’exposició de motius del projecte de Llei de Llengües presentat pel PSOE a les Corts d’Aragó, a més de les referències a la Llei del Patrimoni Aragonès, al Dictamen de les Corts d’Aragó, a l’Estatut d’Aragó i a l’article 3r, apartat 1 de  Constitució Espanyola, hi falta potser la més important, aquella que s’hauria de fer a l’article 3r, apartat 2, que diu: “Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”. No és fútil l’oblit, puix que la cooficialitat del català i l’aragonès, que des de sempre hem reivindicat, queda ben palesa al precepte constitucional esmentat i que el text del projecte no conté.

2n) La designació del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, no ens sembla adient, en deixar dos terços del mateix a l’atzar dels canvis polítics de cada moment. On hi és l’experiència i el coneixement de les associacions culturals, dels escriptors i professors de català i aragonès? Cal veure l’extracció i forma d’elecció dels seus membres en altres acadèmies de la llengua, per exemple la de la RAE. Malgrat que les funcions previstes del Consell siguin prou àmplies, no s’entén que les seues decisions o informes siguin de caràcter informant o proposador i no decisori. En el cas del català, les relacions del Consell amb l’Institut d’Estudis Catalans haurien de prendre model de les existents entre les diferents Acadèmies sud-americanes amb la RAE. Sigui com sigui s’hauria d’explicitar que els filòlegs del Consell hauran de ser experts en aragonès i català. Amb el redactat actual es podria arribar a l’absurd que no ho fossin

3r) En el projecte presentat s’afirma que l’aprenentatge de la llengua pròpia serà voluntari. Estem en complet desacord amb això, perquè l’aparent dret d’elecció dels pares que s’hi pretén defensar, no és cap altra cosa que una vulneració dels drets dels fills al coneixement integral de la seua pròpia llengua. La llengua pròpia hauria de formar part obligatòriament dels curricula escolars, garantint uns mínims. La voluntarietat hauria de ser considerada més enllà dels esmentats mínims. Tingueu en compte que segons la proposta de llei, les llengües pròpies d’Aragó tenen menys drets que les llengües estrangeres, les quals sí que són d’ensenyament obligatori. S’hauria de declarar explícitament a més que hi haurà ensenyament en i de les llengües pròpies d’Aragó.

4t) No veiem la necessitat de contestar als administrats en castellà i en la seua llengua pròpia, quan aquests s’han dirigit a l’Administració només amb aquesta.

5è) Pel que fa a la toponímia, s’hauria d’estendre la seua aplicació més enllà i per sobre del que hagin establert o estableixin els municipis o les comarques, i que prevalgués  únicament la històrica i tradicionalment utilitzada a cada territori.

7è) Notem a faltar una referència explícita a la presència de les llengües pròpies d’Aragó a la televisió autonòmica, així com la garantia que puguin veure’s des d’Aragó els canals d’altres comunitats que emeten en les llengües pròpies d’Aragó.

8è ) El termini de quatre anys per a l’aplicació de la llei ens sembla massa llarg.

9è) Amb aquesta mateixa data fem arribar als grups parlamentaris de les Corts d’Aragó una sèrie de propostes i esmenes perquè siguin tingudes en compte en la tramitació de la llei.

En la Franja d’Aragó a 14 de novembre del 2009

Artur Quintana i Font, President d’Iniciativa Cultural de la Franja

José Miguel Gràcia Zapater, President de l’Associació Cultural del Matarranya

Pep Labat López,  President de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

Carles Barull Perna, Secretari General del Centre d’Estudis Ribagorçans

Francesc Blanch Castells, President de Consells Locals de la Franja

Marta Canales Portolés, Coordinadora del Casal Jaume I de Fraga”

pdf: Manifiesto sobre la proposición de Ley de Lenguas

pdf: Propuestas y enmiendas a la Ley de Lenguas

19ª Trobada Cultural del Matarranya

(Crònica de la Trobada de Lluís Roig)

p-1No trobo altra manera de començar aquesta crònica de la 19ª Trobada Cultural al Matarranya, del dia 10 d’octubre d’enguany, que afirmant que tots els actes comptarem amb una assistència massiva de públic. No hi quedaren cadires lliures en cap dels espais. Més encara, unes quantes persones van romandre estoicament dempeus en cadascun dels actes. Atenent als comentaris que em van fer tant el President d’Ascuma com altres membres P 2de la Junta, he de dir que van quedar molt p-3satisfets de la franca i oberta acollida de l’Alcalde, Paco Esteve. Més d’un comentari vaig escoltar, amb aquestes o similars paraules: amb alcaldes com el de Pena-roja, quant hi guanyaria la cultura i la nostra llengua! L’agraïment a l’Alcalde, al Regidor de Cultura, als jóvens, a l’Associcio Tastavins, de part l’ASCUMA, els vaig poder recollir en diverses ocasions.

P 3Amb la benvinguda de l’Alcalde van començar els actes de la commemoració del 25è aniversari de la Declaració de Mequinensa. El President d’ASCUMA, José Miguel Gràcia, va agrair l’assistència a tots els presents, en especial als signants o representants d’aquells de la Declaració, a José Bada, exconseller de Cultura, a l’Alcaldessa i Regidora de Cultura de Mequinensa i sobre tot al Viceconseller de Cultura d’Aragó, Juan José Vázquez. El President llegí P 4dempeus el Manifest i encoratjà a tots els polítics d’Aragó a tirar endavant una Llei de Llengües com cal.  El senyor Viceconseller parlà, en una gran part de la seua intervenció, en català malgrat ser de parla castellana, i va explicar la feixuga càrrega per portar endavant el projecte de la Llei de Llengües, de l’estat del projecte en aquest moments i de diverses vicissituds, de la seua necessitat i de la seua esperança —la del Viceconseller— d’un Aragó P 5veritablement trilingüe. Agraí la tasca d’ASCUMA.  El senyor José Bada va fer esment a la situació política i cultural dels seus principis com a conseller. Entre records, fina ironia amb referència als seus oponents, anàlisi acurat de les seues gestions, i encertats i subtils traços de la idiosincràsia aragonesa, mantingué el públic allò més atent i dispost a exterioritzar algun espontani somriure d’aprovació. Hi desitjà lo millor per a la nostra llengua. i va dir: el anticatalanisme d’Aragó és de jutjat de guàrdia. Alguns s’ho hauríen de fer mirar. P 6Forts aplaudiments per a tots el oradors. L’acte es va tancar amb un animat col·loqui.

Tot seguit, al Saló Cultural, el grup “Temps al temps” ens oferí un concert, farcit p-6de poemes del Desideri, amb bona música. Dues veus, dues guitarres i la persecució bastaren y sobraren per omplir amb dignitat l’oïda i altres sentits. Mentrestant a l’escenari, sorgia Pena-roja i el P 7bseu entorn d’una gran pintura ràpida.

Bona estància, bon dinar i petarem la xerrada tots.

A la tarda, després dels poètics audiovisuals de la Sigrid Schmidt: poemes i prosa poètica, paisatges matarranyencs i sensibilitat, esdevingueren com a un bon proemi per a la recordança-homenatge de Desideri Lombarte, amb tota la família present: la Rosalia, les filles i la resta. Va començar l’acte amb les P 8paraules del President d’ASCUMA, José Miguel Gràcia, el qual va lloar breument la figura de Desideri i va dir: “ha estat el millor poeta d’Aragó en llengua catalana, sense dubte, per ara i segurament per molt anys més” i llegir uns versos dedicats a Desideri. Carles Sancho va fer una biografia personal del jove, del home i del poeta, breu però força acurada i parlà de la seua obra poètica, dels seus poemaris i de la seua tasca com activista cultural. Artur Quintana, P 9proveït de tota l’obra, publicada o no, de Desideri, va anar ensenyant i comentant cadascun dels llibres publicats o les fotocopies dels originals no publicats i hi dedicà gran part del temps a les publicacions en revistes, a l’obra novel·lística i al teatre. Encoratjà a tots a treballar per la publicació de tota l’obra inèdita de Desideri. Tots els intervinients van rebre força aplaudiments.

L’actuació del Duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) amb les seues p-7b1noves postes en escena dels poemes del Desideri, van encisar a tot el públic que omplia de gom a gom el Saló Cultural. Un plaer estètic per als sentits de l’oïa i de la vista.

Nota. Els signants o representants de la Declaració de Mequinensa que hi van assistir als actes van ser: José R. Bada, exconseller de Cultura, l’Alcaldessa  i Regidora de Cultura de Mequinensa, Miguel Ripoll de Valljunquera, Manuel Jaráiz de Benavarri, Carlos Galindo de Tolva, Fernando Solsona de Saidí, José Albiac de Nonasp, Sebastià Caballé de Mequinensa, Teresa Lombarte de Calaceit, José Maria Foz de Vall-de-roures, Joaquin Pallarés d’Areny i Sebastià Caballe de Mequinensa. El fatal traspàs de Navidad Cereza de Montanui va deixar un buit (q.e.p.d). Mario Roca de Faió es va excusar. Malgrat la confirmació no hi van assistir Anton Chauvell i José Luis Lorenzo de la Codonyera.

Excursió pels espais i paisatges del Desideri

p-9El dia 11, un grup de persones amants de la natura i dels espais i paisatges de Desideri,  van realitzar l’excursió organitzada per Natxo Sorolla (Creu del Llop, camí de Valibona, cingle de Sant Jaume, mas de Molinar, etc.). A estones, els versos del Desideri, en boca dels reunits, es fonien amb el paisatge. Una sorpresa els esperava a l’ermiteta de Sant Llambert: coques, begudes i dolços, tot preparat per l’Associació Tastavins.

A la ermiteta
de Sant Llambert
hi ha unes creutes
des de fa temps.

Unes amb peus
i sense mans
i com Llambert
no tenen cap
(J M Gràcia)

Les exposicions, “Ataüllar el món des del Molinar” i ”Plantes de Pena-roja” preparada pels jóvens, van restar exposades al Saló Cultural.

Una trobada inoblidable.

Luís Roig

image/svg+xml Cultura, Llengua, Territori
i volem seguir sent

Fes-te soci d'ASCUMA i ho faràs possible

Associació Cultural del Matarranya
C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.
T. 978 85 15 21
Enviar correu electrònic