(Fotografia de Sigrid)
A Maella, on, al 1404 celebrà les Corts Martí l’Humà, i Felip V, al 1700 i escaig, li atorgà el privilegi de la flor de lis per al seu escut per haver-s’hi posat al seu costat en la Gerra de Successió, el 6 de novembre del 2010 tingué lloc la 20à Trobada Cultural del Matarranya, al Saló de plens de ca la Vila, tant ben adreçat com ple d’amics i maellans, dins de la Torre del Rellotge, d’impressionants 48 metres d’alçària, mig quadrada, mig redona, mig romànica i mig mudèjar. I entre el públic tres socis d’ASCUMA, recenment nomenats membres del Consell de Llengües d’Aragó: Carme Alcover, José Bada i Ignacio Micolau.
Just a les 11,30, després de l’actuació dels gaiters de la vila, començà l’acte de celebració dels 10 anys i 100 números de Temps de Franja. Va parlar l’alcalde de la vila, Antonio Tudó; José Miguel Gràcia, president d’ASCUMA; Juan José Vázquez, viceconseller de Cultura d’Aragó; Artur Quintana president d’ICF; Pep Labat president d’IEBC, Màrio Sasot, director de la revista i Carles Terès, dissenyador. Tots lloaren la revista, magnificaren el seu llarg període de vida, el nou format i la seua específica significació com a única publicació mensual en català a l’Aragó. Li desitjaren llarga vida.
El plat fort, després, a la mesa redona: la Carme Messeguer, simpàtica i acurada va repassar la Galeria de personatges i entrevistats dels deu anys, Carles Sancho, amb precisió i bon relat va recórrer els temes matarranyencs, Hèctor Moret analitzà les disquisicions literàries, gastronòmiques i de debat dels seu amic Esteve Betrià i d’altres, i Ramòn Sistac, com sempre, erudit i de fluida paraula, del intimisme eròtic virtual passà al model de català de la revista. Després visitàrem la casa natal del gran escultor Pablo o Pau Gargallo, segons convingui dir.
Un llarg dinar de germanor i van sonar novament els gaiters.
Per la tarda, al magnífic cine-teatre la Germandat, tingueren lloc les actuacions musicals, després de les presentacions del llibres Roda la Mola i Melodía provençal de Tomàs Bosque per part de Loli Gimeno i Artur Quintana. I vingué l’acte més emotiu, les actuacions musicals. L’Anton Abad, saidinès experimentat en la cançó, crític amb llenguatge viu i de regust popular, va acabar la seua actuació amb una preciosa cançó acompanyat a la banduria pel Màrio Sasot. Tomás Bosque, codonyerenc, més de 30 anys sense pujar a un escenari, ple d’emoció va fer cantar a tots “Roda la mola” i ens va fer tremolar amb “Hauriem” i amb una tendra i nova cançó. Forts aplaudiment a un i a l’altre. “Els maellans”, Puyol i Estanya al seu poble, amb guitarra i acordió ompliren el teatre de veu i ritmes populars. Més aplaudiments.
Hauríem de tornar un altre any amb la Trobada a Maella.
(Més fotografies a: Lo finestró del Gràcia)
