Notícies

El 21 de juny es celebrà la 24ª Trobada Cultural del Matarranya a Pena-roja de Tastavins commemorant dues efemèrides importants: el 25è aniversari de la mort de Desideri Lombarte i també els 25 anys d’existència de l’Associació Cultural del Matarranya.

Es fregaven les 12 hores quan l’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve, obria els actes al Replà del Rosari, davant de la casa de Maties Pallarès on va viure en Desideri, donant la benvinguda als assistents, El sol començava a entrar al carrer, tot i que dos tendals blancs, a la manera d’un carrer de Sevilla a l’estiu, que penjaven d’ambdues bandes el carrer, feien el possible per entrebancar la seua lenta, però inexorable carrera. Gairebé ho aconseguiren.

La presentació i coordinació dels actes va estar a càrrec de María Dolores Gimeno, vicepresidenta d’ASCUMA, per delegació del president, Josep Maria Baró, el qual no pogué assistí als actes per motius personals. Oberta la taula rodona, parlà en primer lloc Carles Sancho dels orígens de l’Associació, dels seus impulsors, dels seus primers objectius, de les dates i llocs de la seua creació i del primer president, Antoni Llerda de Queretes. Després Artur Quintana va parlar de l’evolució durant el període dels dos següents presidents, José Manuel Aragonès i José Querol de la Freixneda, fent esment de l’evolució de les col·leccions i actes reivindicatius. Del llarg període de presidència de Hipòlit Solé, de Nonasp, parlà ell mateix. Tretze anys és un període massa llarg per a condensar-lo en deu minuts. Destacarem del seu període, el gran creixement de socis, l’organització material i formal de l’Associació i el creixement dels seus pressupostos. José Miguel Gràcia, de la Codonyera, amb un to nostàlgic i d’agraïment als companys i a l’Associació, recordà la seua tasca i el seu acomiadament dels quatre anys del càrrec. María Dolores Gimeno va llegí l’escrit del president carregat de paraules amistoses i d’ànim a l’associació, excusant la seua assistència. Una animada tanda de preguntes i respostes tancà la taula redona.

Tot seguit i amb la presència de la subdirectora de l’Instituto de Estudios Turolenses, es van presentar els llibres de la col·lecció “Lo Trinquet”: Les aventures del sastre Roc d’Arça de Desideri Lombarte, per part de Carles Sancho i Menú: la cuina del cor de Cesc Gil, per part d’Artur Quintana i amb unes paraules de l’autor.

Després d’un animat dinar de germanor, María Dolores Gimeno, al mateix indret del matí, va presentar el poemari de Juli Micolau Àtic antic, intervenint també l’autor recitant alguns poemes. Marta Momblant, amb una inesperada escenificació d’una de les cartes del seu llibre Resposta a cartes impertinents sobre l’Aurelia Capmany, va moure les consciències dels homes. El grup “La Quiquereta” de Pena-roja clogué l’acte amb la lectura de Lo pobre llop del Desideri. Va ser un encert l’elecció del lloc dels actes, i així, el nombrosos assistents ho van corroborà.

Davant d’una Taverna Reivindicativa, a la plaça de l’Església, tingueren lloc xerrades reivindicatives sobre les polítiques d’aigües del Pantà de Yesa, el riu Bergantes i el Delta de l’Ebre.

Com cloenda de la jornada, al Saló Cultural, ple de gom a gom, actuà Turnez&Sesé passades les 20 h. Una primera part de cançons amb versos d’en Desideri, salpebrades de petits recitatius com a introducció, i una segona dedicada a altres poetes catalans, meravellaren com sempre al públic. Un èxit total.

Passada la mitjanit, un llarg concert de Franja Rock —Boikot+Atzembla+Vadebo+La Llitera Tropical— concentraren als jovents per unes hores amb unes “birres” i molta alegria”.

Tindrà lloc a Pena-roja de Tastavins. Punxeu sobre la imatge per veure ampliat el programa.

Calendari de les presentacions del llibre Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938) d’Encarnita i Renato Simoni

pdf presentacions

El conjunt arquitectònic de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja de Tastavins va acollir la tarda del dissabte 15 de febrer la inauguració oficial de l’Any Desideri Lombarte. A l’espectacular església gòtica es va presentar l’acte on va estar present el president de la Comarca del Matarranya i alcalde de Pena-roja Francisco Esteve que va obrir la convocatòria mostrant la satisfacció de l’homenatge al personatge més singular de la vila i recordà als assistents alguns dels actes previstos per projectar l’escriptor pena-rogí i la necessària implicació de les entidats. Ruben Lombarte, en representació de l’Associació de Jóvens de la vila, protagonista de la convocatòria, forma part de la generació que només han tingut l’oportunitat de conèixer Lombarte a través de la seua obra i que, a través de la mateixa, han arribat a estimar la pròpia llengua. Josep Maria Baró, president d’ASCUMA, destacà l’encert del personatge en valorar el  seu parlar mitjançant l’escriptura. Escriure allò que expresem és essencial per conservar i promocionar la nostra cultura.

Acabats els parlaments s’inaugurà l’exposició del fotògraf queretà Tomàs Riva Muñoz “Quan érem emigrants” dins del recinte gòtic de la Mare de Déu. És tracta d’una exposició que incorpora poemes de Desideri Lombarte. La mostra recull imatges de les  dècades dels 60 als 70 que parlen de l’emigració i de la gent que habita les nostres viles a través de la càmera del que retorna al territori d’on ha hagut de marxar per buscar un millor futur. Desideri i Tomàs coincideixen en  molts aspectes, sobretot, en la seua visió de la gent del territori i per això imatge i text es complementen.

Més tard, en el claustre exterior hi va haver l’actuació del grup Temps al temps que interpretaren uns poemes de l’escriptor pena-rogí i que ells han recreat musicalment amb gran encert. Més d’un centenar de persones de Pena-roja i d’altres viles veïnes van voler acompanyar esta primera convocatòria en homenatge a Desideri Lombarte.

Carles Sancho

A les onze del diumenge del 29 de desembre va començà l’Assemblea extraordinària de l’Associació Cultural del Matarranya a  la seua seu, a Calaceit. Obrí l’acte el president, Josep Maria Baró fent un relat exhaustiu de totes les activitats d’ASCUMA a través de l’any 2013, destacant la voluntat de l’Associació d’estar present en els actes culturals i relacionats amb la nostra llengua, tan dins com fora de la Franja. Després va fer esment als projectes del 2014.

Maria Dolores Gimeno, vocal responsable de publicacions, informà dels llibres publicats —Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938) d’Encarnita i Renato Simoni— i d’aquells que estan en procés.

En quant a l’estat de comptes avançat va quedar clar que s’havia aconseguit equilibrar el balanç reduint despeses i frenant les publicacions. Cal dir també que el muntant de subvencions i ajudes aprovades, però pendents de cobrar es elevat.

És va dedicar un llarg espai de temps als actes del 25è aniversari de la mort del Desideri Lombarte. De la llista d’actes que es realitzaran durant 2014, uns més avançats que altres, podem indicar els següents: dedicació dels dos Styili locus del 2014 al Desideri; celebració de la Trobada Cultural a Pena-roja, especialment dedicada a ell; diverses presentacions del llibre, recentment publicat, Les aventures del sastre Roc d’Arça; específica informació als mitjans de comunicació; en cas d’aconseguir subvencions es reeditaria el llibre Ataüllar el món des del Molinar i si es pot  l’exposició del mateix nom; tal vegada es farà també alguna ruta escolar desideriana; actuacions poètiques i musicals, es tractarà de coordinar els actes de Pena-roja amb l’associació de joves de la vila, etc., etc.

Després d’un llarg torn de precs i preguntes es tancà l’assemblea entregant als assistents un exemplar dels llibres Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938), Les aventures del sastre Roc d’Arça i la revista “Turolenses”. Posteriorment un grup dels reunits assistiren al dinar de germanor.

Al Palau Marc, seu del Departament de Cultura de la Generalitat, va tenir lloc el passat 26 de novembre l’acte de cloenda del Centenari de les Normes Ortogràfiques.

Obrí l’acte el conseller de Cultura, Sr. Ferran Mascarell, el qual donà la paraula al president de l’IEC, Sr. Joandomènec Ros que va destacar la importància de la publicació de les Normes el 1913 i va fer una analogia entre la normativa lingüística i el principis tecnològics i científics. El Sr. Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC fa fer un repàs de tots els actes i intervencions realitzades per gairebé totes les terres de parla catalana d’ençà el 31 de gener del 2013, data de l’obertura del Centenari, fins el moment present. Intervingueren també Enric Gomà i Empar Moliner, utilitzant l’humor i l’ortografia. Enric Gomà amb exemples de les seues intervencions a TV3, Català a l’atac, i Empar Moliner amb la xerrada Escriure “GINTÒNIC” tot junt i amb accent obert.

Després de les paraules de la directora General de Política Lingüística, va tancar l’acte el conseller de Cultura tot glossant el treball fet entre tots que ha estat molt important. Com a resum: el català és acceptat com a llengua de progrés entre els parlants d’altres llengües i s’expandeix com a llengua social, però resten parcel·les on la seua feblesa és ben patent. No podem baixar la guàrdia en cap moment.

La Veu de Catalunya (31 de jener de 1913) (Les Normes)

El passat divendres u de novembre es va reunir la Junta d’ASCUMA, al local social de Calaceit, convocada pel president Josep Maria Baró. En primer lloc informà el president dels temes generals, i després s’analitzaren concretament les subvencions i convenis, dins la seua precarietat.

Comentades àmpliament les activitats i projectes que porta a terme l’associació, es va nomenar el Consell Científic de la col·lecció d’Història i Art “L’aladre”.

En quant a la 24ª Trobada Cultural del pròxim any, es va designar la vila Pena-roja, gairebé com segura, després d’analitzar altres alternatives.

A les 8 del vespre del dissabte 26 d’octubre, es presentarà al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit el llibre de Joan Peruga El museu de l’elefant, de “Editorial Andorra” d’Andorra la Vella. La presentació estarà a càrrec de Merxe Llop.

Al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit va començar, a les 11,15 h del passat 21 de setembre, la 23ª Trobada Cultural del Matarranya. Obrí l’acte l’alcalde de Calaceit, José María Salsech, per donar la benvinguda als assistents. Després de la presentació de la jornada i de l’associació per part del president d’ASCUMA, prengué la paraula el president de la comarca, Francisco Esteve. Tant l’alcalde com el president de la comarca mostraren el seu desig d’obrir tant les portes de l’Ajuntament com de la comarca per a la celebració d’aquests tipus d’actes culturals i en defensa de la llengua. En parlar la directora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, la Trobada Cultural va prendre un doble camí: mentre un nombrós grup de persones es desplaçaren a visitar els enterraments ibèrics a la zona de la Pedrafita (Queretes, Arenys i Lledó) guiats per Juan Luis Camps, al Saló de Plens s’hi inicià la “II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana”, organitzada per la Generalitat de Catalunya, amb representants de gairebé totes les terres de parla catalana, i que obrí la directora general de Política Lingüística i coordinà i moderà M. Àngel Pradilla.  Andreu Domingo va fer un balanç i una perspectiva demogràfica dels territoris de llengua catalana i de la seua complicació demoscòpica. Montserrat Martínez va parlar de la revisió metodològica de les enquestes amb dades lingüístiques 2000-2010. Natxo Sorolla va fer una documentada presentació dels coneixements i usos del català en el diferents territoris —L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, La Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana. I es va tancar la sessió matinal amb la intervenció de Joaquin Torres sobre la qüestió de la transmissió lingüística i el seu futur. Amb unes quantes intervencions del públic, com afegitó, s’arrodoniren els actes.

Al dinar de germanor ens trobarem una vuitantena de persones entre els socis d’ASCUMA i els assistents i intervinents de la “II Jornada sobre la Llengua i Societat”.

A les 17 hores, al Teatre de la Germandat, després d’una amena i instructiva intervenció de Ramon Sistac, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell, va fer una interessant conferència, “El català una llengua de futur, una llengua de tots”. Si alguna cosa s’hauria de destacar de les seues paraules seria aquesta: “El català necessita instruments d’estat” i “Espanya no ha sabut ser un estat plurilingüe al llarg del temps”

No cal dir que l’èxit de públic i la plena cordialitat van ser les característiques principals de tota la jornada i tots els actes. El més trist i inexplicable —o pot ser no tant— va ser la no presència de cap representant del govern aragonès, malgrat haver-hi estat invitats reiteradament.

Amb la brillant i emotiva actuació de la calacitana, “Rakel”, amb el seu germà Sergio a la guitarra—força aplaudits—, la jornada va arribar al seu final.