image/svg+xml image/svg+xml image/svg+xml image/svg+xml

Notícies

Assemblea extraordinària d’ASCUMA

Assembea Ex. d'ASCUMa 2

Assembea Ex. d'ASCUMa 1A les onze del diumenge del 29 de desembre va començà l’Assemblea extraordinària de l’Associació Cultural del Matarranya a  la seua seu, a Calaceit. Obrí l’acte el president, Josep Maria Baró fent un relat exhaustiu de totes les activitats d’ASCUMA a través de l’any 2013, destacant la voluntat de l’Associació d’estar present en els actes culturals i relacionats amb la nostra llengua, tan dins com fora de la Franja. Després va fer esment als projectes delAssembea Ex. d'ASCUMa 3 2014.

Maria Dolores Gimeno, vocal responsable de publicacions, informà dels llibres publicats —Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938) d’Encarnita i Renato Simoni— i d’aquells que estan en procés.

Assembea Ex. d'ASCUMa 4En quant a l’estat de comptes avançat va quedar clar que s’havia aconseguit equilibrar el balanç reduint despeses i frenant les publicacions. Cal dir també que el muntant de subvencions i ajudes aprovades, però pendents de cobrar es elevat.

És va dedicar un llarg espai de temps als actes del 25è aniversari de la mort del Desideri Lombarte. De la llista d’actes que es realitzaran durant 2014, uns més avançats que altres, podem indicar els següents: dedicació dels dos Styili locus del 2014 al Desideri; celebració de la Trobada Cultural a Pena-roja, especialment dedicada a ell; diverses presentacions del llibre, recentment publicat, Les aventures del sastre Roc d’Arça; específica informació als mitjans de comunicació; en cas d’aconseguir subvencions es reeditaria el llibre Ataüllar el món des del Molinar i si es pot  l’exposició del mateix nom; tal vegada es farà també alguna ruta escolar desideriana; actuacions poètiques i musicals, es tractarà de coordinar els actes de Pena-roja amb l’associació de joves de la vila, etc., etc.

Assembea Ex. d'ASCUMa 5Després d’un llarg torn de precs i preguntes es tancà l’assemblea entregant als assistents un exemplar dels llibres Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938), Les aventures del sastre Roc d’Arça i la revista “Turolenses”. Posteriorment un grup dels reunits assistiren al dinar de germanor.

queretes025roc-darca024

Cloenda del Centenari de les Normes Ortogràfiques

Cloenda Aniversari 0019

Al Palau Marc, seu del Departament de Cultura de la Generalitat, va tenir lloc el passat 26 de novembre l’acte de cloenda del Centenari de les Normes Ortogràfiques.

Cloenda Centenari 1Cloenda Centenari 2Cloenda Centenari 3

Obrí l’acte el conseller de Cultura, Sr. Ferran Mascarell, el qual donà la paraula al president de l’IEC, Sr. Joandomènec Ros que va destacar la importància de la publicació de les Normes el 1913 i va fer una analogia entre la normativa lingüística i el principis tecnològics i científics. El Sr. Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC fa fer un repàs de tots els actes i intervencions realitzades per gairebé totes les terres de parla catalana d’ençà el 31 de gener del 2013, data de l’obertura del Centenari, fins el moment present. Intervingueren també Enric Gomà i Empar Moliner, utilitzant l’humor i l’ortografia. Enric Gomà amb exemples de les seues intervencions a TV3, Català a l’atac, i Empar Moliner amb la xerrada Escriure “GINTÒNIC” tot junt i amb accent obert.

Cloenda Centenari 4Cloenda Centenari 5Cloenda Centenari 6

Després de les paraules de la directora General de Política Lingüística, va tancar l’acte el conseller de Cultura tot glossant el treball fet entre tots que ha estat molt important. Com a resum: el català és acceptat com a llengua de progrés entre els parlants d’altres llengües i s’expandeix com a llengua social, però resten parcel·les on la seua feblesa és ben patent. No podem baixar la guàrdia en cap moment.

La Veu de Catalunya (31 de jener de 1913) (Les Normes)

Reunió de la Junta d’ASCUMA (1 de novembre)

junta-2r

junta-4rEl passat divendres u de novembre es va reunir la Junta d’ASCUMA, al local social de Calaceit, convocada pel president Josep Maria Baró. En primer lloc informà el president dels temes generals, i després s’analitzaren concretament les subvencions i convenis, dins la seua precarietat.

Comentades àmpliament les activitats i projectes que porta a terme l’associació, es va nomenar el Consell Científic de la col·lecció d’Història i Art “L’aladre”.

En quant a la 24ª Trobada Cultural del pròxim any, es va designar la vila Pena-roja, gairebé com segura, després d’analitzar altres alternatives.

23a Trobada Cultural del Matarranya

Trobada 1

Trobada 0Al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit va començar, a les 11,15 h del passat 21 de setembre, la 23ª Trobada Cultural del Matarranya. Obrí l’acte l’alcalde de Calaceit, José María Salsech, per donar la benvinguda als assistents. Després de la presentació de la jornada i de l’associació per part del president d’ASCUMA, prengué la paraula el president de la comarca, Francisco Esteve. Tant l’alcalde com el president de la comarca mostraren el seu desig d’obrir tant les portes de l’Ajuntament com de la comarca per a la celebració d’aquests tipus d’actes culturals i en defensa de la llengua. En parlar la directora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, la Trobada Cultural va prendre un doble camí: mentre un nombrós grup de persones es desplaçaren a visitar els enterraments ibèrics a la zona de la Pedrafita (Queretes, Arenys i Lledó) guiats per Juan Luis Camps, al Saló de Plens s’hi inicià la “II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana”, organitzada per la Generalitat de Catalunya, amb representants de gairebé totes les terres de parla catalana, i que obrí la directora general de Política Lingüística i coordinà i moderà M. Àngel Pradilla.  Andreu Domingo va fer un balanç i una perspectiva demogràfica dels territoris de llengua catalana i de la seua complicació demoscòpica. Montserrat Martínez va parlar de la revisió metodològica de les enquestes amb dades lingüístiques 2000-2010. Natxo Sorolla va fer una documentada presentació dels coneixements i usos del català en el diferents territoris —L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, La Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana. I es va tancar la sessió matinal amb la intervenció de Joaquin Torres sobre la qüestió de la transmissió lingüística i el seu futur. Amb unes quantes intervencions del públic, com afegitó, s’arrodoniren els actes.

Al dinar de germanor ens trobarem una vuitantena de persones entre els socis d’ASCUMA i els assistents i intervinents de la “II Jornada sobre la Llengua i Societat”.

A les 17 hores, al Teatre de la Germandat, després d’una amena i instructiva intervenció de Ramon Sistac, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell, va fer una interessant conferència, “El català una llengua de futur, una llengua de tots”. Si alguna cosa s’hauria de destacar de les seues paraules seria aquesta: “El català necessita instruments d’estat” i “Espanya no ha sabut ser un estat plurilingüe al llarg del temps”

No cal dir que l’èxit de públic i la plena cordialitat van ser les característiques principals de tota la jornada i tots els actes. El més trist i inexplicable —o pot ser no tant— va ser la no presència de cap representant del govern aragonès, malgrat haver-hi estat invitats reiteradament.

Amb la brillant i emotiva actuació de la calacitana, “Rakel”, amb el seu germà Sergio a la guitarra—força aplaudits—, la jornada va arribar al seu final.

Trobada 2A-1413, Valderrobres, Aragón, EspañaTrobada 4Trobada 5Trobada 6Trobada 7Trobada 8Trobada 9Trobada 10Trobada 11Trobada 14A-1413, Valderrobres, Aragón, España

10è aniversari de l’Institut Ramon Muntaner

logo-10anys-irmu-ok

El dia 3 de juliol es compliran 10 anys de l’acte de constitució de l’Institut Ramon Muntaner. Dintre de les celebracions d’aquest aniversari, ASCUMA hi participa el dia 6 de juliol amb una xerrada sobre la Trobada Cultural del Matarranya, a càrrec de Carles Sancho i Josep Maria Baró, a les 13:00 h.
La història de la trobada és la següent:

1ª Castell de Vall-de-roures. 27/07/1987
2ª La Freixneda. 30/07/1989.
III Lledó. 28 i 29 de juliol de 1990
IV Maella, 25 de juliol de 1992
5ª Nonasp. 24/07/1993
Mont-roig. 5 i 6 d’agost. 1995
Queretes, 3 i 4 d’agost de 1996
8ª Pena-roja, 9 i 10 d’agost de 1997
IX Torredarques, 17, 18, 19 de juliol de 1998
10na. Faió, 31 de juliol i 1 d’agost de 1999
11na. La Portellada, 4, 5 i 6 d’agost de 2000
12na. Favara, 28 i 29 de juliol de 2001
13na. Beseit, 2, 3 i 4 d’agost de 2002
2003, Trobada d’un dia a Nonasp. No hi ha cartell ni programa.
14na, La Codonyera, 6, 7 i 8 d’agost 2004
15na., Massalió, 6, 6 i 7 d’agost 2005
16na., Arenys de Lledó 4, 5 i 6 d’agost 2006
17na., Calaceit, 5 d’agost de 2997
18na., La Sorollera, 9 d’agost de 2008
19na., Pena-roja. 10 i 11 d’octubre de 2009. 25 anys Declaració de Mequinensa.
20na., Maella, 7 de novembre de 2010. 10 anys i 100 de Temps de Franja
21na., La Freixneda, 6 d’agost de 2011.
22na., Valljunquera, 11 d’agost de 2012.

Programa d’actes del 10è aniversari de l’IRMU

Reunió d’ASCUMA amb CHUNTA

Aljaferia 1

Aljaferia 6El passat 3 de juny, invitats pel Grup Parlamentari de la Chunta Aragonesista, van mantenir una reunió a l’Aljaferia —oficines del Grup— el president de l’Associació Cultural del Matarranya, Josep Maria Baró, i el membres de la Junta, José Miguel Gràcia i Hipòlit Solé, amb els membres de la CHA, Gregorio Jesús Briz, diputat i secretari d’Educació, Miguel Martínez Tomey, responsable d’Asumptes Europeus, Ignacio Belanche —regidor de Vall-de-roures— secretari de FormacióAljaferia 2 i Antonio Garcia, coordinador del Grup Parlamentari.  L’objectiu principal de la reunió va ser l’anàlisi de la situació lingüística de la Franja després de la recent aprovació de la Llei de Llengües per la majoria del PP i del PAR. Ambdues parts van coincidir en els perills que la nova Llei ha introduït en el terreny de l’ensenyament del català i de l’aragonès. En quant a un possible recurs d’inconstitucionalitat d’aquesta Llei, Chunta Aragonesista té la voluntat de portar-lo a terme en el moment que s’aconsegueixi el nombre de diputats suficients. Aljaferia 7L’Associació Cultural del Matarranya manifestà que fins a la data de la reunió, la Chunta Aragonesista és l’únic partit d’Aragó que els ha contactat amb relació a la nova Llei. Chunta Aragonesista es va oferir a portar a les Corts d’Aragó les reivindicacions que ASCUMA els pugui fer arribar en el futur envers la cultura i les llengües pròpies d’Aragó.

Aljaferia 3Aljaferia 4Aljaferia 5

image/svg+xml Cultura, Llengua, Territori
i volem seguir sent

Fes-te soci d'ASCUMA i ho faràs possible

Associació Cultural del Matarranya
C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.
T. 978 85 15 21
Enviar correu electrònic